El riu Ter, des de Colomers fins al mar, forma una subcomarca, la Plana Baixa del ter, per la seva unitat geogràfica i d'influències de població. Antigament, el riu Ter havia tingut altres noms, extranys com el de Sambroca o Alba, el Ticis o Thetis donat pels ibers, Tezere, Texaro, Tacerum, Tether, Tetler, Teyzer, Ticeris, Teer o Ther, anomenat des de l'Alta Edat Mitjana.
La resclosa la trobem documentada l'any 1224, en una donació d'unes terres de Colomers a l'abat d'Amer, on es parla del reclosario, vora el camí que "exiliit de rupe super vilarem (Sobirànigues) et vadir ad ecclesiam Sancti Romani de Fuxano", és a dir, "la resclosa que surt de la roca de Sobirànigues i va a l'església de Sant Romà". Sant Romà de Cidillà, és a l'altra cantó del bramador, enmig del bosc.
El segle XIV, a Colomers hi ha un rec del molí. En un procés de 1324, es parla del "recho molendini"; "terra in qua transit rechus molendini, in Ramema", "proppi molendinum d'en Martí", "rechus qui vadit at canal". Actualemt, vora Ramema, encara Joan Pujol (En Pau del Raval) hi té un camp amb el nom de "Camp del Molí".
El segle XVI, en temps de Felip II i per concessió reial, Jaume de Cardona, del castell de Verges, tenia la propietat dels drets d'aigua de la resclosa de Colomers, que incloïa els drets sobre els molins de Jafre, Verges i Bellcaire.
A finals del segle XVI passa a mans del Baró de Sant Mori i l'any 1647 n'és propietari el Marquès de Ciutadilla, també per concessió reial.
Per enllaç matrimonial dels Ciutadilla, el 1824 passa als marquesos de Sentmenat, que l'han conservada fins avui. Actualment els drets dels Sentmenat els posseeix Pere Coderch de Sentmenat.
La Resclosa i el rec del molí portaren mals de cap al poble i als Ajuntaments veïns. Sovint el Marquès deixava la presa bruta, embossant-se en les inundacions. D'altres vegades enfondia la presa perquè l'aigua no arribés al rec del Molí. Sovint la gent dels pobles veïns s'han de reunir i formar un col·lectiu per defensar els seus interessos davant les pretencions del Marquès sobre les aigües.
El Registre de la Propietat de Girona de l'any 1868, descriu la resclosa de Colomers, com a puntada sobre terrenys de de la Casa Quintana de Colomers i sobre el Puig del Suro de Sant Llorenç de les Arenes, propietat del comte de Foixà. Té 950 m. de llarg, una superfície de 6990 m2. i un pont en el camí de Colomers a l'Escala. Hi ha una cabana per a guardar les eines. Els Sentmenat tenen dret sobre l'aigua i els molins, fins el mar, i poden treure llenya i sorra del bosc del Comú de Colomers, de 14 vessanes.1
Pel manteniment i control de la resclosa hi havia el “rescloser” que, apart de controlar les comportes, feia les tasques de manteniment i reparació dels murs de contenció, per això disposava de la pedra de la pedrera, pólvora, estaques i claus. Tenia casa a Colomers2.
1 Informació extreta del llibre "Colomers 2000 anys" de Pere Pau i Cos
2 Informació facilitada per Salvador Vega Ferrer
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)