Els promotors de la recuperació del castell de Querroig demanen suport a la Generalitat perquè les runes situades just a la ratlla de la frontera es classifiquin també com a bé cultural d'interès transfronterer.

L'associació transfronterera Salvem Querroig celebrarà la seva assemblea general aquest proper dissabte 10 de gener al Centre cívic de Portbou (18.00h).

La fortalesa de la Trinitat, un edifici del segle XVI clau en l’arquitectura militar, incorpora ara un ambiciós projecte museístic, amb recreacions virtuals i cinc àmbits per resseguir la seva història.

La Ciutadella de Roses amaga una vila suspesa en el temps, un poble medieval abandonat durant el segle XVII, amb motiu de la guerra dels Segadors i l’explosió d’un polvorí, que no va tornar a ser repoblat. Les excavacions arqueològiques, iniciades el 2018, han posat al descobert la traça d’un dels principals carrers de la vila i la part de les illes de cases que el flanquejaven.

Els treballs per a la instal·lació d'un nou col·lector de pluvials al carrer de Tarragona, concretament en el seu tram comprés entre els carrer Lluís Companya i la ronda Miquel Oliva i Prat, han posat al descobert un tram de la contraescarpa de la Ciutadella de Roses, muralla que transcorria en paral·lel a la muralla principal del recinte monumental, i que delimitava el fossat per la seva part exterior.

El II Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna Ciutadella de Roses, organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la UdG i l’Ajuntament de Roses, ha tingut lloc aquests dies.

L'Institut Català del Sòl ha posat a licitació la contractació de les obres necessàries per dur a terme la restauració de dues casamates situades al sector oest del baluard de Sant Andreu, al recinte arqueològic de la ciutadella de Roses.

Per conèixer amb profunditat la història i l'estructura de l'antic monestir de Sant Miquel de Fluvià, us recomanem el llibre editat l'any 2023 per l'Ajuntament de la vila, amb textos de destacats investigadors i estudiosos en temes d'arqueologia, patrimoni i història de les nostres contrades, sota la coordinació de Jordi Mota i Andrea Ferrer.

Les intervencions arqueològiques a l'antic claustre del monestir de Sant Miquel de Fluvià han permès una nova troballa: durant l'enderroc del paller del segle XIX adossat a l'antic palau abacial, a l'oest del conjunt, s'ha recuperat un capitell, probablement d'origen romànic i també fet amb pedra de Vilacolum, que havia estat reaprofitat com a element constructiu.