Els promotors de la recuperació del castell de Querroig demanen suport a la Generalitat perquè les runes situades just a la ratlla de la frontera es classifiquin també com a bé cultural d'interès transfronterer.

Els vestigis del castell i de la torre de Querroig són inscrits oficialment al registre dels monuments històrics de l'Estat francès des del mes de desembre passat. El decret d'inscripció justifica que aquestes ruïnes constitueixen un paratge arqueològic d'interès europeu, per la seva implantació sobre la frontera entre els estats francès i espanyol, i per l'interès del conjunt de la fortificació construïda en pedra seca. Tot i que només queden ruïnes d'aquest conjunt, la seva peculiaritat és que està situat just al punt on coincideixen els límits de dos estats i tres municipis: Banyuls i Cervera de la Marenda, al Rosselló, i Portbou, a l'Alt Empordà.

Associació europea

Al terme de Portbou hi ha l'antiga torre i un 15% (uns 160 m²) de la superfície total d'aquest conjunt, que representaria uns 1.200 m². Pels responsables de l'associació europea Salvem Querroig (que inclou representants dels tres municipis), el reconeixement francès d'aquest patrimoni és una fita important que ha de permetre desenvolupar més accions per dignificar aquest espai. El pròxim pas que volen ara és un reconeixement similar per part del Departament de Cultura de la Generalitat, classificant Querroig com a bé d'interès cultural. Segons els primers passos que ha fet l'associació, Querroig no disposa avui d'aquest segell, però totes les antigues fortificacions s'han de considerar béns d'interès cultural, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, i s'han de beneficiar d'una protecció integral.

Bé transfronterer

Stéphane Drouet, president de Salvem Querroig, fa un pas més i demana suport a la Generalitat i al Parlament de Catalunya perquè es reconegui oficialment el caràcter de bé cultural d'interès transfronterer: “És un cas únic, una mena de copropietat entre les administracions dels dos costats, i és l'oportunitat de tenir el primer bé cultural transfronterer, per al qual es podria pensar una gestió compartida, com passa amb l'illa dels Faisans, al País Basc”, explica Drouet.

Frontera imprecisa

L'associació Salvem Querroig es va crear el 2002 i una de les primeres dificultats que va haver de superar va ser aclarir a quin costat de la frontera pertanyen les ruïnes. La imprecisió del traçat fronterer en aquest sector de l'Albera feia que ni els estats ni els municipis s'atrevissin a dir de qui era aquell paratge. Finalment, a partir del 2010 i amb Drouet al capdavant de l'entitat, es van reprendre les gestions i es va aconseguir determinar la repartició avui oficialitzada. Arran d'això, l'estiu del 2014 una delegació dels dos estats i de la comissió mixta francoespanyola encarregada de qüestions frontereres va procedir a la col·locació de quatre noves fites per fixar amb més precisió el traçat fronterer sobre la carena i sobre els vestigis de Querroig. Per l'historiador Arnald Plujà, la construcció de la fortificació es remuntaria a finals del segle XIII, que és quan es documenta com a propietat del comte d'Empúries.

Publicada al diari "El PuntAvui", 17 de febrer de 2017 - Esteve Carrera - Portbou 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)