Un equip d’investigadors han inventariat per primer cop els molins d’aigua que encara es conserven a la Vall d’en Bas (Garrotxa), molt lligat al patrimoni de l’aigua i a les activitats agrícoles. Després de tres anys de feina, n’han identificat trenta repartits en els 90 km2 que té el municipi, convertint-se així en el poble gironí amb una major concentració d’aquestes estructures.

El 22 de setembre de 1484, una comitiva reial que intentava executar algunes confiscacions es va veure encerclada i atacada al mas Grivé, al terme de Mieres. Aquell atac, liderat per Pere Joan Sala, fill de Granollers de Rocacorba, es va convertir en el desencadenant de la segona guerra remença.

El llibre, que es presenta dissabte, l'han escrit Gaspar Guardiola, Josep Oliveras i Manel Soler i és el resultat d'anys d'investigació sobre el terreny.

Recullen per primer cop en un llibre informació sobre 154 masos i molins que es conserven o han desaparegut en aquest municipi. Bona part del material reunit pels autors no s'havia publicat mai.

Editen a Sant Joan les Fonts un llibre que recull set anys de recerca en un territori de 33 quilòmetres quadrats.

L’Ajuntament de Celrà ha iniciat les obres de reforma de la torre Desvern i la intenció és que la millora estigui acabada perquè sigui oberta al públic per la festa major (del 4 al 7 de maig).

La darrera campanya arqueològica duta a terme a la torre Desvern de Celrà, entre els dies 3 i 21 d’aquest mes, ha permès de documentar una estructura de caràcter defensiu que hauria format part de l’habitatge d’un cavaller de la petita noblesa.

La remodelació de la Casa de les Vídues ha fet aflorar les restes arqueològiques més antigues trobades a la vila.

El mas Requesens de Salitja

Per Ricard Teixidor i Palau

Actualment dos habitatges en un sola casa

Si demaneu per aquest mas a un habitant de Salitja, el més probable és que us digui que no en coneix cap amb aquest nom. En canvi, si li pregunteu on són can Granic i can Tarrencs segurament que us sabrà indicar on estan situats. Bé, doncs aquestes dues cases (més ben dit, dos habitatges que formen part d’una sola casa) abans en formaven una de sola coneguda com la casa del mas Requesens o mas Requesens (cf. Figura 1). Cal dir que jo tampoc no ho sabia fins que, fa poc, en Xavier Comas de can Biel m’ho va explicar i em va ensenyar un cadastre antic on hi ha aquest nom. Li expresso el meu agraïment