Vestíbul de l'espai Cabrera a la Gabella. Foto: El Punt Avui
Vestíbul de l'espai Cabrera a la Gabella. Foto: El Punt Avui

La Gabella estrena un espai divulgatiu sobre el passat medieval de la comarca i, de manera especial, sobre la influència del castell de Montsoriu i la nissaga que el va governar.

Llegeix més...

Les persones contribueixen a construir la història de les ciutats, viles i pobles. Cadascú en la seva mesura i possibilitats, de les classes més senzilles a les més privilegiades, la vida i l’obra dels ciutadans formen i també reformen la nostra societat. De totes aquestes trajectòries personals, algunes quedaran per sempre anònimes i altres seran recordades. La generositat de les accions, la tragèdia de les circumstàncies o l’excepcionalitat de les seves aportacions ho decidirà.

Llegeix més...
Nobiliari General Català

La Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer) publica els volums I i V del Nobiliari General Català d'Armand de Fluvià i Escorsa, el resultat d'una vida dedicada a la investigació genealògica catalana.

Llegeix més...
Narcís de Puig i de Traver

Narcís de Puig ha publicat 383 arbres genealògics de famílies gironines, una part de les quals mantenen el cognom des de l'edat mitjana. El treball l'havia deixat escrit Fernando Viader, mort fa 10 anys.

Llegeix més...

Arbre genealògicUna de les conclusions és que en cada generació un 2% dels homes rep cognoms diferents per falsa paternitat o perquè hereta els de la mare.

Llegeix més...
El Pení vist des de Cadaqués
El Pení vist des de Cadaqués

[Article publicat l'abril de 2023. Revisat i ampliat el febrer de 2024]

Descarregueu-lo aquí en format PDF

Podeu enviar comentaris a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.


Resum

Aquest article presenta un nou estudi qui toponímic que s'afegeix a les hipòtesis que relacionen l'origen del nom de la muntanya del Pení, a l'Alt Empordà, amb la llengua llatina o amb la cèltica. Aquesta proposta, que sorgeix després d'analitzar amb detall diversos fets i llocs que envolten el cim, es fonamenta en el coneixement del judaisme i la llengua hebrea, el domini de la toponímia de la zona, la inspecció visual del terreny, la relectura de certs documents medievals i l'ús d'eines de cartografia digital.

Abstract

This article introduces a novel toponymic study that contributes to existing hypotheses linking the origin of the name of Pení Mountain in the Alt Empordà to either the Latin or Celtic language. This proposition emerges from a detailed analysis of various facts and locations surrounding the summit. It draws upon knowledge of Judaism and the Hebrew language, expertise in the toponymy of the area, visual inspection of the terrain, a re-evaluation of specific medieval documents and the utilization of digital mapping tools.

Llegeix més...
Vista de satèl·lit dels tres pobles. Font: Google Earth
Vista de satèl·lit dels tres pobles. Font: Google Earth

[Article publicat l'abril de 2024]


Descarregueu aquí la versió en PDF publicada als Annals de l'IEG (2025)


Podeu enviar comentaris a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.


Resum

Aquest article presenta uns arguments que qüestionen les interpretacions tradicionals sobre l'origen toponímic del nom d'uns pobles del litoral del Baix Empordà que sostenen que Tamariu fa referència a un tamariu, Llafranc té l'arrel en una “terra de Frank” i Calella prové de “cala petita”.

Es proposa una nova etimologia basada en paraules que es poden traduir a partir del basc actual i que haurien estat emprades pels ibers, els antics pobladors d'aquestes terres, en la llengua avui extinta coneguda com a ibèrica.

Aquesta revisió etimològica amplia la comprensió dels orígens d'aquests topònims i qüestiona les premisses lingüístiques establertes fins ara.

Abstract

This text challenges traditional interpretations of the names of several coastal towns in the Baix Empordà region. It questions the assumption that Tamariu refers to a tamarix tree, suggests that the etymology of Llafranc might not be linked to “land of Frank”, and proposes that the name Calella may not necessarily mean “small cove” as commonly believed.

Introducing a new perspective, we propose an alternative etymology based on words found in the contemporary Basque language, which may have been utilized by the Iberians, the ancient inhabitants of these lands, in their now-extinct language known as Iberian.

This etymological review enriches our understanding of toponymy by challenging the linguistic assumptions established so far, thereby offering new insights into the origins of these place names.

Llegeix més...
El Castell de Verges
El Castell de Verges, un dels escenaris de la batalla del Ter. Foto: Manel Lladó - El Punt Avui

El 27 de maig de 1694, el castell de Verges es va convertir en un dels epicentres de la batalla del Ter, un dels episodis més sagnants de la guerra dels Nou Anys. L’enfrontament va deixar més de 3.000 baixes en l’exèrcit espanyol i un rastre de mort i misèria entre els habitants del baix Ter.

Llegeix més...
La resclosa de Colomers, un dels punts d'interès de la ruta del rec de Sentmenat. Foto: Joan Trillas
La resclosa de Colomers, un dels punts d'interès de la ruta del rec de Sentmenat. Foto: Joan Trillas

La UdG i tres universitats europees han fet un estudi dels cursos d’aigua com a patrimoni cultural i mediambiental. Només al Baix Ter, s’han definit tres rutes i s’han inventariat 117 punts d’interès.

Llegeix més...

TOPÒNIMS BASCOIDES A LES POSSESSIONS DEL MONESTIR DE SANT ANIOL D’AGUJA

RAMON PRIOR I TIÓ

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Descarregueu-lo aquí en format PDF

  Resum     Abstract
Aquest article analitza el primer document conegut sobre l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja, revisa els límits geogràfics del seu territori i proposa una etimologia bascoide1 per a la majoria dels topònims que s’hi esmenten.   This article analyses the earliest known document about the ancient monastery of Sant Aniol d’Aguja, reviews the geographical boundaries of its territory, and proposes a Basque etymology for most of the toponyms mentioned.
 Paraules clau     Keywords
Alta Garrotxa, Bassegoda, basc, bascoide, etimologia, llatí, toponímia, Pirineu Alta Garrotxa, Bassegoda, Basque, Basque-related, etymology, Latin, toponymy, Pyrenees
Llegeix més...