Les persones contribueixen a construir la història de les ciutats, viles i pobles. Cadascú en la seva mesura i possibilitats, de les classes més senzilles a les més privilegiades, la vida i l’obra dels ciutadans formen i també reformen la nostra societat. De totes aquestes trajectòries personals, algunes quedaran per sempre anònimes i altres seran recordades. La generositat de les accions, la tragèdia de les circumstàncies o l’excepcionalitat de les seves aportacions ho decidirà.

El present volum recull les genealogies de cent artistes, polítics, escriptores, historiadors, metges, hisendats, professores, científics o religioses. És una mostra representativa dels protagonistes de la història de Girona i les seves comarques del segle XIX i primer quart del segle XX, explicada a través dels qui els van precedir.

Jordi Mestres va néixer a Girona l’any 1967. És doctor en química computacional per la Universitat de Girona i màster en dret nobiliari i premial, heràldica i genealogia per la UNED. En l’àmbit professional, és investigador principal de l’IMIM Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i professor associat de la Universitat Pompeu Fabra. És també vocal de la junta de govern de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica.

1. Maria Gay i Tibau, religiosa (1813); 2. Joaquim Hugas i Vilanova, metge (1819); 3. Narcís Monturiol i Estarriol, inventor (1819); 4. Pere Colomer i Mestres, bisbe (1822); 5. Francesc Sunyer i Capdevila, metge (1826); 6. Pelagi de Camps i de Matas, hisendat (1828); 7. Frederic Trèmols i Borrell, apotecari (1831); 8. Enric Claudi Girbal i Nadal, historiador (1839); 9. Joan Vidal de Llobatera i Iglesias, polític (1840); 10. Josep Vancells i Marquès, escriptor (1842); 11. Joaquim Vayreda i Vila, pintor (1843); 12. Isabel Vila i Pujol, sindicalista (1843); 13. Joaquim Almeda i Roig, advocat (1843); 14. Narcís Gelats i Durall, banquer (1845); 15. Joaquim Botet i Sisó, historiador (1846); 16. Narcís Xifra i Masmitjà, enginyer (1848); 17. Joaquim Llach i Coll, polític (1849); 18. Emili Grahit i Papell, historiador (1850); 19. Antoni Agramont i Quintana, músic (1851); 20. Ramon Turró i Darder, veterinari (1854); 21. Jaume Roure i Prats, polític (1858); 22. Joaquim Ruyra i Oms, escriptor (1858); 23. Josep Cortés i Solés, traginer (1859); 24. Ferran Agulló i Vidal, periodista (1863); 25. Prudenci Bertrana i Comte, escriptor (1867); 26. Joaquim Codina i Vinyes, micòleg (1867); 27. Pere Pagans i Lladó, empresari (1868); 28. Pere Rigau i Poch, músic (1868); 29. Caterina Albert i Paradís, escriptora (1869); 30. Josep Vicens i Juli, músic (1870); 31. Josep Pous i Pagès, escriptor (1873); 32. Carme Auguet i Comalada, mestra (1874); 33. Juli Garreta i Arboix, compositor (1875); 34. Agustí Riera i Pau, polític (1876); 35. Francesc Cambó i Batlle, polític (1876); 36. Josep Irla i Bosch, polític (1876); 37. Celestina Vigneaux i Civils, mestra (1878); 38. Tomàs Carreras i Artau, etnòleg (1879); 39. Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880); 40. Antoni Ribas i de Conill, astrònom (1880); 41. Carles Rahola i Llorens, escriptor (1881); 42. Francesc Mandri i Vila, metge (1883); 43. Vicenç Bou i Geli, compositor (1885); 44. Miquel de Palol i Felip, escriptor (1885); 45. Josep Torra i Mercadal, cisteller (1885); 46.Laureà Dalmau i Pla, metge (1886); 47. Josep Tharrats i Vilar, industrial (1886); 48. Miquel Santaló i Parvorell, alcalde (1887); 49. Ricard Guinó i Boix, escultor (1890); 50. Mercè Moner i Raguer, pianista (1892); 51. Josep Coll i Ligora, músic (1893); 52. Fidel Aguilar i Marcó, escultor (1894); 53. Pelagi Negre i Pastell, genealogista (1895); 54. Josep Pla i Casadevall, escriptor (1897); 55. Joan Badia i Casañas, escriptor (1899); 56. Lluís Pericot i Garcia, arqueòleg (1899); 57. Francesc Mas i Ros, compositor (1901); 58. Salvadora Catà i Verdura, bugadera (1901); 59. Carles Fages de Climent, escriptor (1902); 60. Manuel Bonmatí i Romaguera, periodista (1903); 61. Salvador Dalí i Domènech, pintor (1904); 62. Albert de Quintana i Vergés, alcalde (1904); 63. Jaume Marquès i Casanovas, religiós (1906); 64. Joaquim Serra i Corominas, compositor (1907); 65. Manuel Saderra i Puigferrer, músic (1908); 66. Antoni Franquet i Alemany, alcalde (1909); 67. Antoni Varés i Martinell, fotògraf (1909); 68. Matilde Alis i Clopés, llevadora (1909); 69. Francesc Geli i Fraser, llibreter (1910); 70. Jaume Vicens i Vives, historiador (1910); 71. Jaume Roca i Delpech, músic (1910); 72. Santiago Sobrequés i Vidal, historiador (1911); 73. Xavier Montsalvatge i Bassols, músic (1912); 74. Bartomeu Vallmajó i Soler, compositor (1912); 75. Pere Ordis i Llach, alcalde (1913); 76. Lluís Buscarons i Pastells, músic (1913); 77. Maria Assumpció Soler i Font, mestra (1913); 78. Antònia Adroher i Pascual, sindicalista (1913); 79. Salvador Espriu i Castelló, escriptor (1913); 80. Narcís Jubany i Arnau, cardenal (1913); 81. Maria Castanyer i Figueras, escriptora (1913); 82. Josep Bonet i Cuffí, alcalde (1913); 83. Jaume Ministral i Masià, escriptor (1914); 84. Josep Vert i Planas, historiador (1914); 85. Domènec Balmanya i Perera, futbolista (1914); 86. Francina Boris i Codina, locutora (1915); 87. Fernando Viader i Gustà, genealogista (1916); 88. Josep Viader i Moliner, músic (1917); 89. Joaquim Pla i Dalmau, editor (1917); 90. Josep M. Gironella i Pous, escriptor (1917); 91. Ricard Viladesau i Caner, músic (1918); 92. Joan Viñas i Bona, locutor (1918); 93. Josep Puig i Puig, futbolista (1922); 94. Enric Mirambell i Belloc, cronista (1922); 95. Miquel Oliva i Prat, arqueòleg (1922); 96. Josep Campistol i Vila, metge (1922); 97. Maria Cobarsí i Corretger, dinamitzadora (1923); 98. Manel Nadal i Oller, empresari (1923); 99. Ignasi de Ribot i de Balle, alcalde (1926); 100. Emília Xargay i Pagès, pintora (1927).

Autor: Jordi Mestres
Dibuixos: Laia Font

Pròleg: Armand de Fluvià i Joaquim Nadal
Format: 16,2 x 22.8 cm
Presentació: Relligat en rústega
ISBN: 84-96786-29-3
Pàgines: 238

https://www.zonallibres.cat/ ¹

Entrevista de Jordi Camps i Linnell al Punt Diari publicada el dia 13 d'octubre de 2022:

Jordi Mestres (Girona, 1967) és investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i professor de la UPF, però una de les seves passions és la genealogia i l’heràldica. Acaba de publicar Genealogies gironines, un volum que conté cent genealogies de protagonistes de la història de Girona i comarques nascuts entre el 1813 i el 1927. En total, 86 gironins i 14 gironines que abasten més de 5.200 ancestres nascuts en unes 400 poblacions diferents i que, entre altres característiques, revelen relacions de parentesc remotes entre una bona part d’ells. Un llibre que presentarà el 19 d’octubre, a les set del vespre, a la Casa de Cultura.

D’on ve aquesta afició?
De la mort del meu pare; un fet que, com passa a tanta altra gent, em va fer plantejar moltes preguntes. I vaig començar a investigar l’arbre genealògic familiar.
I què fa un investigador químic dedicant el seu temps a això?
De fet, és bàsicament la mateixa manera de treballar. Quan fem investigació, el que fem és adoptar un protocol, uns processos per intentar aprendre del que no sabem. En la genealogia, tens unes bases de partida i el que fas és intentar buscar la documentació que et permeti anar més enllà. Pel que fa a tècniques i mentalitat, és pràcticament el mateix. Una cosa és tan científica com l’altra.
Genealogia i heràldica no són, doncs, el mateix?
Armand de Fluvià ho aclareix en el pròleg. Molta gent les confon.L’heràldica és l’estudi dels escuts i armes dels llinatges que en tenen. La genealogia és l’estudi dels avantpassats i descendents. Un senyor que es deia Fernández em va expressar el seu dubte de si tenia genealogia. És clar que sí, tothom té 2 pares, 4 avis, 8 besavis, 16 rebesavis, 32 quadravis...
Un punt classista, l’heràldica.
Més que classista, estamental. Antigament, la societat estava organitzada per estaments, i sí, els qui estaven a l’estament militar tenien escuts d’armes que definien el seu llinatge. A Girona, hem tingut molta sort de tenir gent com ara Fernando Viader, que va deixar un volum escrit de 127 famílies, que el seu nebot Narcís de Puig va reprendre sumant-hi 383 genealogies. El seu focus partia de la família, el poder i els contactes matrimonials partint de l’ancestre més antic i anar baixant a través de fills i hereus. En canvi, al meu llibre el focus no és la família, sinó la persona, i tirar cap amunt, en comptes de cap avall.
I quin ha estat el criteri?
Els cent escollits eren personatges coneguts, intentant posar el màxim de dones d’un període difícil en què poguessin destacar. De molts no se’n sabia ni la data de naixement o estava equivocada. És interessant conèixer la genealogia del personatge, ajuda a entendre’l millor. Com ara el cas de Joaquim Ruyra: com és que va poder viure d’escriure? Doncs perquè era un hisendat, que venia de famílies nobles i, per tant, tenia el ronyó cobert i no li calia anar al tros. També pots descobrir qui va ser l’ancestre que va canviar-se un cognom, per exemple.
Han sorgit patrons, trets diferencials o lligams inesperats?
El que he trobat més curiós és que entre els cent personatges hi ha un alt percentatge de persones relacionades entre elles. És com si s’heretés el protagonisme. Per exemple, Manel Nadal resulta que és parent llunyà de Joan Vidal de Llobatera de Llagostera, cosa que vol dir que l’alcalde Joaquim Nadal és parent de lluny de l’alcalde de Barcelona Xavier Trias. O com el d’Antoni Varés, que el seu pare ve d’Andalusia, és parent de lluny de Jaume Vicens Vives.
I gaire vuit cognoms catalans?
Vuit no, 32 cognoms. De cada personatge s’ha estudiat fins a la sisena generació. Això vol dir que cadascú té 32 quadravis i que en el seu arbre complet hi ha 63 persones, i diria que la majoria dels cent personatges tenen els 32 cognoms si no ben gironins ben catalans. S’ha de dir que això dels cognoms associats a les persones és cosa del Registre Civil. A Girona, de sempre, el cognom no estava associat a la persona. Antigament, si es trobava algun mort desconegut, el mossèn anotava: “No se li coneix nom de casa.” Et pots trobar cognoms que no correspondrien, com quan la besàvia era la pubilla i es casa amb un home d’un altre cognom que ve a viure a la seva casa i els fills adopten el nom de la casa. Tot sovint és la casa que dona el cognom.
I se’n pot fer un rànquing?
Hi ha molts Puig, Martí, Pagès, Ferrer... També Camps. Però no vol dir que siguin parents.

¹ Nota facilitada per l'autor 
² Publicada al diari "El PuntAvui", 13 d'octubre de 2022 - Jordi Camps i Linnell - Girona

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)