Organització Territori

Parròquia de Sant Miquel del Freixe

Vist: 348

El lloc de Freixe apareix esmentat l’any 946 en l’acta de consagració de la propera església de Sant Martí de Baussitges. Una de les dotacions correspon a un camp situat a la villa Frexano, al costat de la riera. A més, entre les donacions fetes pel bisbe Gotmar de Girona, s’inclou el vilar de Freixe amb el seu terme, els límits del qual es precisen.

La primera notícia “encara que indirecta” que coneixem sobre la molt possible existència d’una església a Freixe, apareix en la donació de l’alou de Sant Joan de Banyuls feta l’any 1135 pel comte Gausfred de Rosselló al monestir de Sant Quirc. Joan, capellani de Frexano, signà el document entre els testimonis.

L’església de Sant Miquel de Freixe fou confirmada, entre les que dominaven els monjos de Sant Quirc de Colera, en una butlla del papa Honori III de l’any 1219. Aquesta confirmació es repeteix a la butlla que aquest monestir rebé l’any 1246 del papa Innocenci IV.

A partir de l’any 1248, per compra feta a Simó Satrilla, el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona (a l’altre vessant de l’Albera, al Rosselló) adquirí drets i propietats a la parròquia de Baussitges. L’any 1323 consta que la comunitat de Vallbona nomenà un procurador per resoldre amb el bisbe de Girona unes dissensions sobre els delmes de Freixe i Baussitges. L’abat de Vallbona reconegué, aquest mateix any, que tenia pel bisbe un terç dels esmentats delmes.

L’any 1362 consta que Sant Martí de Baussitges i Sant Miquel de Freixe formaven una sola jurisdicció parroquial i que “una depenia de l’altra” (Llibre verd del capítol de Girona). Aquesta unió s’esmenta també en els nomenclàtors diocesans del final del segle XIV.

Sens dubte fou a causa de la poca importància demogràfica del lloc que l’església de Sant Miquel de Freixe fou abandonada i acabà enrunant-se. En les llistes de l’any 1691 dels Synodales Gerundenses ja no figura la parròquia de Baussitges i Freixe1.

La parròquia de Sant Miquel del Freixe depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.

1 Catalunya Romànica
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)