L’església parroquial de Sant Julià és esmentada d’ençà de l’any 1150, mentre que la “villa Fortianum” ja apareix esmentada els anys 968, 982 i 990. Hi tingué importants dominis i drets el monestir de Sant Pere de Rodes.
L’any 1150 fou consagrada l’església de Sant Mamet de Riumors pel bisbe de Girona Berenguer de Llers, el qual volgué dotar el nou temple amb una propietat força extensa, situada dins el terme de l’església de “sancti Juliani de Fortiano”. S’hi oposaren l’abat del monestir de Sant Pere de Rodes, al qual pertanyia el lloc des d’antic, i altres personatges, entre els quals hi havia “Pontii de Fortianello”. L’any 1279 és esmentada V “ecclesia de Fortiano”, i el 1280 és anomenada “ecclesia de Furtiano”. L’any 1282 el comte d’Empúries confià al monestir de Sant Pere de Rodes la repoblació d’un lloc dins el terme de “Sancti Juliani de Furtiano”. En els nomenclàtors de les esglésies de la diòcesi de Girona, del segle XIV, figura l’“ecclesia parrochialis sancti Juliani de Furtiano”1.
La parròquia de Sant Julià de Fortià depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)