L’any 1092 el prevere Arnau llegà al priorat de Santa Maria de Lledó l’alou d’Ermedàs amb la seva església: “…suum alodium quod ille habebat in locum vocitatum Ermetanos, simul cum ipsa ecclesia sancte Marie…”.
L’any 1113 Guillem Ramon d’Ermedàs feu lliurament al monestir de Lledó, per disposició testamentària del seu germà Ramon Berenguer, dels drets que tenia sobre l’ecclesiam sancte Marie de Ermedans. Posteriorment, l’any 1124, el papa Calixt confirmà els béns del priorat de Lledó, entre els quals figurava l’església sancte Marie Heremitanis.
A les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 és anomenada l’ecclesia de Ermedanis, i al segle XIV l’Ecclesia parrochiali sancte Marie de Ermedanis1.
La parròquia de Santa Maria d'Ermedàs depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)