Aprisió, del llatí apprehensio, aprisio, és la modalitat de colonització fonamentada en un precepte de la legislació visigoda que establia que qualsevol home que hagués romput i explotat una terra erma i, en conseqüència, pública, durant 30 anys sense interrupció, n'esdevenia el legítim propietari1. De fet l'ús d'aquesta institució es generalitzà en els territoris conquerits pels carolingis al segle VIII, en relació amb les terres on s'instal·laven els hispans2. L'aprisió, amb el suport i sota l'empar del poder comptal, fou especialment utilitzada durant els segles IX i X en el repoblament de la Catalunya Vella i va donar origen a un gran nombre de pagesos propietaris de petites explotacions de tipus familiar o alous1.
1 Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62, per Jordi Fernández i Cuadrench
2 Diccionari de la Catalunya Medieval (ss. VI-XV), Jordi Bolós
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)