El municipi de Bescanó, uns 36 Km2 de la comarca del Gironès, ressegueix els darrers contraforts de les Guilleries, entre la riba dreta del Ter i la capçalera de l’Onyar. L’entorn conserva el passar rural: camps fèrtils al pla, turons de bosc espès í algun d’urbanitzat. Al llarg dels segles s’ha domesticat el Ter traçant obres paral·leles a la seva riba: un rec gros i un canal petit, la sèquia Monar; alguns molins, tres centrals i una fàbrica tèxtil: el camí ral s’ha tornat carrer i el tren d’Olot un “carril bici”. La població, dinàmica, s'apropa als 5.000 habitants.
Les parròquies medievals conserven la seva identitat històrica que s’estructura sobre quatre vil·les roma¬nes: Vilanna, Montfullà, Estanyol i Bescanó, D’ençà de l’edat mitjana comparteixen l’esdevenir col·lectiu del pla de Girona: la dependència antiga, però també, la simbiosi positiva del present.
L’arqueologia ens mostra un passat remot i dispers: els assentaments paleolítics del puig d’en Rigau i la vil·la romana de Montfullà, el camp de sitges i el poblat, ibèric d’Estanyol. El breu parèntesi visigòtic roman als fonaments d’alguna capella, de Vilanna i al mas Wualard de Trullars, Hi ha també els castrum alt-medievals de Bescanó i els territoris de Pujols i Trullars, que s’organitzen des del monestir d’Amer.
Durant la baixa edat mitjana els reis, endeutats, venen o subinfeuden els dominis jurisdiccionals a la petita noblesa: Montcada, Foix, Hostoles, Bas, Castellvell...
Entre els segles XII-XIV les nissagues dels Paba, Peraforta i Vic dominen Montfullà. Vilanna depèn en part del monestir de St. Feliu de Cadins i passa al domini dels Cartellà, Truyars i Estruch. Estanyol forma part del terme del castell de. Brunyola i és subinfeudat als batlles: Vílademany, Estanyol, Bernat de Pera,.. Els Vilanova, mercaders, són els nous feu¬dals de Bescanó i de part de Vilanna. Al segle XIV i XV Bescanó passa als Castell, cavallers, i a Eimeric de la Via, comerciant, qui reorganitza l’explotació agrícola, administrada per batlles o procuradors del mas Ferrer-Pagès. Durant les fams de 1333 i les pestes de 1348 som l’hort, el graner i el refugi dels ciutadans de Girona.
El segle XV és temps de malvestats: després dels ter-ratrèmols de 1427, Bescanó comparteix els continus setges sobre Girona, Francesos i castellans devasten la fràgil estructura sòcio-econòmica rural. S’hi sumen les guerres remences i la pròpia guerra civil catalana, durant la qual es trenca la resclosa que Pere III havia construït a la Pilastra (1315): la resclosa és sempre un objectiu militar clau per aturar els molins de Girona i rendir-la de set i gana. El 1468 el duc de Lorena assetja Girona, que es manté fidel a Joan II i rep l’ajut dels remences de la contrada alçats en armes. En recompensa, es guanyen la remissió 76 masos i el cabdill remença Verntallat rep els dominis reials sobre Estanyol i Vilanna,
L’estabilitat i la bonança del segle XVI afavoreixen l’aparició de grans masies a totes les parròquies i, dins la cellera de l’església de Sant Llorenç, es consolida un petit nucli urbà.
Al segle XVII és un calvari; epidèmies recurrents de pesta bubònica (1611-53); inundacions i destruc¬ció de sèquies, rescloses i molins, combinades amb episodis de sequera i males collites. La fam i la ruïna esperonen bandolers de segona fila con en Vilana. El propi Serallonga segresta un Cendra d'Estanyol i un Matamala de Vilanna. A finals de segle, els Vilaritg es venen Bescanó i es reedifica. el molí del Ter. Pros¬peren la farga i el pou de glaç de Vilanna. Els Raset de Truyars i ds Pol de Montfullà destaquen en la defensa de Girona contra els setges castellans durant La guerra dels Segadors (1642-52) i dels francesos del general Schömberg (1675).
El segle XVIII s’inicia amb la guerra de successió contra Felip V. Tres Viader de Mont moren d’escopetada durant la defensa de Girona, la ciutat es rendeix el 1711. El 1749, grans inundacions provoquen epidèmies de febres terçanes o pútrides (paludisme). Els episodis de fam fan pujar la taxa de mortalitat al 20%. El segle acabarà amb la Guerra Gran entre França i Espanya (1793-97). Tornen els setges francesos sobre Girona i la misèria. Malgrat tot, l’alta natalitat i la immigració fan créixer la població. Arriben el primer cirurgià i el primer mestre i es desenvolupen oficis menestrals: barquers, fusters, ferrers i carreters, corders i teixidors de lli, de cànem i d’espart, sastres i paraires. S’alcen noves cases a les feixes més costerudes i remotes.
Dels 423 habitants que la parròquia de Bescanó tenia el 1800, la meitat moren durant la crema de masos, la misèria i l'expatriació que comporten els setges de Napoleó de 1810. El govern napoleònic (1812-14) designa Montfullà com a cap d’un municipi que agrupava els pobles de Salt, Bescanó i Vilanna.
Durant les guerres carlines (1849-76). Girona fortifica cal Gegant per protegir les comportes de la sèquia Monar i el congost de la Pilastra dels atacs del comandant carlí Cargol. A Vilanna es produeixen els afusellaments sumaríssims de carlins (1851), que precipitaran l’abolició del cos de mossos d'esquadra. A Estanyol, el rector i la família Cendra recluten homes (per deu rals i les espardenyes) i recapten contribucions per a les partides del general Savalls, un escamot es fa fort al campanar de Sant Llorenç.
S'implanten les escoles publiques de Bescanó i Esta¬nyol. Els pagesos del pla de Vilanna i de Bescanó pledegen contra els Benages, terratinents, pels drets sobre l'aigua dc rec.
El 1880 es construeix la carretera nacional i el 1893 el tren Girona-Olot. Gròber i Bonmatí fan ponts sobre el Ter per accedir a les seves fàbriques tèxtils. Aquestes vies modernes i l’aprofitament intens del cabal del Ter preparen la sortida de l’Antic Règim, el progrés i el canvi sòcio-econòmic del segle XX. Els comtes de Berenguer promouen la construcció de centrals hidroelèctriques i venen els drets d’aigua i el molí a la indústria tèxtil Grober que, a toc de campana, omple el carrer Major de dones amb bici¬cleta que van a la fàbrica. El 1926 es compra el casal senyorial dels Sambola per fer-hi la Casa de la Vila, les noves escoles i cases de mestres.
Durant la setmana tràgica (1909), els guàrdies civils, que han matat un veí d'Anglès, són perseguits i es fan forts a cal Peó de Vilanna.
La segona, república porta l’associacionisme sindi¬cal, polític i cultural: coral Alba Bescanonina. banda musical, excursionisme, escoles a Vilanna... En esclatar la guerra civil (1936-39) es formen comitès antifeixistes a Bescanó i Estanyol, que assumeixen les tasques de defensa i govern municipal. No hi ha sang entre veïns durant la guerra, però la postguerra portarà afusellaments i una repressió injustificada i desproporcionadament cruel. L’aiguat de l’any 1940 arrasa les poques esperances de postguerra. Encara el 1950 maquis i guàrdia civil es tirotegen a Vilanna, prop de cal Peó i de la Farga.
Durant la postguerra, el teixit associatiu i cultural llangueix, tot i haver-hi un cinema-teatre parroquial i el Cinema Unió, edificat per Gròber sobre la fabrica tèxtil d’en Font.
Als anys seixanta i setanta es desenvolupen indústries càrniques. comerços i tallers de tota mena que atrauen immigració de la ruralia. La construcció del pantà de Susqueda fa oblidar els aiguats. Desapareix el Tren d’Olot. Creix l’eixample del barri obrer de les cases noves, on s’edifiquen alguns pisos. De la dècada de 1980 ençà, amb la democràcia, es viu una eferves¬cència social que aprofita l’impuls de l’entorn metro¬polità de Girona, traduint-se en un nivell de vida elevat, un teixit associatiu dens i una diversificació dels serveis públics empès pel creixement urbanístic i poblacional planificat, sostingut i sostenible.
Extret del llibre Visions de Bescanó, de Lluís Solé i Perich
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)