|
Baró de Santa Pau; senyor de Finestres, Sant Aniol, Sanluri i Santa Maria dels Arcs
Heretà les possessions de Catalunya i de Sardenya. Pel feu de Sanluri tingué una qüestió amb els Cruïlles, els seus antics possessors (1353). Hug el conservà, però després perdé el de Donigala, que el rei donà a Joan Carròs (1357). En esmena n'obtingué uns altres que foren de Bernat de Guimerà (1362). La reina li vengué en alou el domini directe dels castells i baronia de Santa Pau, Finestres i Sant Aniol de Finestres (1364). Col·laborà amb el rei contra els castellans, però el rei Pere III preferí que passés a Sardenya com a capità d’un centenar d’homes a cavall, damunt els quals tenia jurisdicció pròpia (1366). Fou conseller reial, camarlenc i uixer d’armes. S'ocupà de la fortificació del castell de Santa Pau. Amb sis galeres, s’uní a les naus venecianes que portaren a Xipre la nova reina Valentina Visconti (1378). Ajudà a la recuperació de Famagusta i obtingué donacions que després no foren efectives. Pere III li ordenà que observés la pau feta amb Gènova. Hug influí en les negociacions del rei per a la pau entre Gènova i Xipre. A la cort de Montsó del 1382 fou acusat d’afavorir els enemics del rei, castellans, sicilians i mallorquins, però sortí rehabilitat (1383). Ajudà Joan I contra els Armanyac (1389-90). De la muller, Beatriu de Ribelles, tingué nou fills. Amb dos d’ells, Ponç i Hug, passà a Sicília (1392).
Informació extreta de la Gran Enciclopèdia Catalana
|
