Cognoms i Nom: 

 PONÇ (III) DE SANTAPAU

Data Naixement:

Lloc de Naixement:

Pare:

Mare:

Espós /Esposa:

Data de Casament:

Fill/Filla

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Data Defunció: 

Lloc de Defunció:

Notes:

Ponç III de Santapau, és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres. Anà a l'expedició de Barbaria i a Sicília (1282). El 1300 donà carta de poblament als habitants de Santa Pau i el 1309 es trobà a l'expedició a Almeria¹.

Els Santapau afermaren el domini del castell de Finestres i de la domus de Santa Pau entorn de 1278 arran d'una presumpta alienació de la jurisdicció per part del rei Pere II el Gran, si bé no queda gens clar que la senyoria depenent del vell castell termenat de Finestres hagués estat, des de temps remots, un feu del monarca. El cas és, tanmateix, que si Ponç III es pogué intitular senyor de Santa Pau a partir d'aleshores i gaudí de certs drets jurisdiccionals en les valls a banda i banda de la serra de Finestres (amb l'articulació, per exemple, d'una cort que, com a mínim, entenia en causes civils) i, sobretot, pogué llegar tot el poder acumulat al seu fill Hug II, fou gràcies a la fidelitat al rei. Als camps de batalla acumularen honor i prestigi i s'introduïren als cercles afins al monarca on es repartia el poder que exercien en aquest territori de la diòcesi de Girona².

Segons Joan Soler, amb l’alienació en qualitat de feu del castell de Finestres i de la domus de Santa Pau, d’una banda es compensava Ponç III pels serveis prestats pel seu germà difunt i, de l’altra, s’assegurava que el nou baró no es revoltés amb els barons que no estaven d’acord amb el bovatge, i així s’assegurava un nou fidel a la corona³.

Ponç III de Santapau ben ràpidament apareix a la documentació com a senyor de Santa Pau (segons s’ha afirmat fins ara, perquè ja sembla prou curiós que havent mort el pare, Ponç II, envers 1218, bo i admetent la possibilitat que Ponç III hagués nascut el mateix any 1218, hauria assumit la baronia amb seixanta anys, però és que hauria mort l’any 1312 amb noranta-sis anys!; la seva ascendència familiar caldria que s’examinés amb precisió). Així, doncs, en una concessió del 15 de novembre de 1279 el rei Pere II confirma a Orpai, muller de Ponç III, l’assignació i l’obligació que el seu marit havia assumit per raó del dot d’ella. El que resulta més interessant del document és la clàusula de reserva de dret, que diu així: “salvis tamen nobis in castro de Finestris et domo de Sancta Pace et locis que dictus maritus vester tenet pro nobis in feudum, servicio et homagio et potestate pro aliis iuribus nostris in dictis castris sive locis nobis pertinentibus et pertinere debentibus”, és a dir, el rei confirma aquella obligació sense perjudici dels drets que tenia sobre el castell de Finestres, sobre la domus de Santa Pau i els altres llocs que Ponç III tenia per ell en feu, i pels quals li assegurava servei, homenatge i potestat³.

La fidelitat a la corona i els serveis prestats a partir de llavors foren nombrosos, entre altres la participació de Ponç III a les Vespres Sicilianes el 1282, o la seva presència com a testimoni del rei a Bordeus el dia que Pere II desafià el rei de França, Carles l’Ardit, l’any 1283, o també, el 25 de gener de 1284, quan signà com a testimoni en la concessió que Pere II féu a la ciutat de Girona de les modalitats de la seva organització política, fiscal, econòmica, edilícia, jurídica i militar, conjuntament amb Guillem, vescomte de Castellnou, Pere Arnau de Botenach, Arnau de Corçaví, Bernat de Peratallada, Bernat Hug de Cabrenys i Guillem de Santvicens³.

Es coneix la visita que realitzà Pere II al lloc de Santa Pau a finals d’agost de 1285, a l’encalç dels francesos contra els quals havia combatut a la vall de Llémena a principis d’aquell mes, i on s’aturà a dinar. La Crònica de Bernat Desclot ho explica així: “E lo rei d’Aragó aquell dia venc-se dinar a un lloc que ha nom Sancta Pau; mas anc no veés tan alegre hom, ni tan joiós, ni tan estatger, com lo rei fo aquell dia.”⁴ Sembla que l’home, aquell dia, estava de bon humor.

També prestà homenatge i fidelitat al rei Alfons II, el dimecres 10 de març de 1288 pel castell i feu de Finestres i de Santa Pau. Ho feia gairebé tres anys després de la coronació d’aquest rei, però ja li havia prestat serveis molt abans. El 8 de setembre de 1286, per exemple, apareix Ponç III reclutant diferents persones dels seus dominis per anar amb ell “in illo viatico quod Deo dante proponistis facere cum domino rege Aragoni”. Es tractava d’anar a la conquesta de l’illa de Menorca, que caigué ràpidament en mans d’Alfons II a finals del mateix any, després d’haver salpat de Salou el 22 de novembre. En total aplegà tretze homes de la seva baronia: Arnau, clergue de Sant Martí de Llémena; Bernat de Riera; Ramon de Porcilgues i el seu germà Bernat; Pere Ferrer i Pere Ferrer, pare i fill; Jaume de Santaniol; Arnau de Trecoll, que era del Sallent; Simó de Plana, que prometia anar amb el baró en nom de Ponç de Palol de Revardit; Guillem de Casamitjana; Ramon de Guàrdia; i el cavaller Pere de Mata. Tots van prometre no retornar sense permís exprés del baró, mentre que Ponç III els assegurava el menjar i el beure, i tot allò que els fos necessari per a la seva bona salut. No sabem quina fou la sort d’aquests soldats³.

Poques notícies més tenim de Ponç III abans de la concessió de mercat que féu al seu favor el rei Jaume II l’any 1298³.

¹ Informació extreta de l'arbre genealògic signat per Armand de Fluvià i publicat a la Gran Enciclopèdia Catalana
² A Mercè dels creditors: L'endeutament dels senyors de Santa Pau amb ciutadans de Girona a la primera meitat del segle XIV. Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC), 2012, pag. 136-137. Per Albert Reixach i Sala
³ La Formació de la Pobla de Santa Pau a redós del castell dels Barons (1248-1331), per Joan Soler i Jiménez
⁴ Crònica. Capítol CLIX, Per Bernat Desclot

Genealogies de les que forma part: