Cognoms i Nom: 

 HUG (I) DE SANTAPAU

Data Naixement:

Lloc de Naixement:

Pare:

Mare:

Espós /Esposa:

Data de Casament:

Fill/Filla

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Data Defunció: 

Lloc de Defunció:

Notes:

Castlà de Finestres¹.

En algun moment entre 1267 i 1270 els castells de Finestres i Santa Pau passen a mans d'Huguet I de Santapau, que era fill de Beatriu de Porqueres, filla d'Agnès i del seu segon marit, Arnau de Pont, i germana del difunt Ramon Ademar de Porqueres, que tenia la jurisdicció dels esmentats castells².

La obtenció de la jurisdicció no degué ser tranquil·la ja que el 15 d'octubre de 1271, el veguer de Girona va citar Arnau de Foixà perquè Huguet de Santapau i altres persones van atacar els homes propis de l'abat de Banyoles i se n'emportaren presos alguns a Santa Pau³.

Tot i que la baronia a favor dels Santapau encara no existia amb Huguet I, queda clar que era a punt d'esdevenir com a tal, atenent el procés de traspàs de la notaria iniciat l'any 1248 i el fet que el 8 de gener de 1276, Huguet I, ja actúa com a senyor jurisdiccional quan defineix i absol Arnau de Sayol, Jaume de Vinya, Arnau de Coma, Guillem Gifre, Guillem de Comella, Jaume Gironí, de Centelles, i Arnau de Codines, de Riudaura, de tota pena criminal i de qualsevol causa que es realitzi contra ells per les ferides que havien fet en el seu propi mas a Arnau de Torrent, per haver tallat diferents arbres de la seva propietat i per haver-li cremat el paller. Els absol a canvi de 50 sous barcelonesos de tern. La potestat jurídica d'Huguet I per jutjar i executar penes li havia d'haver estat conferida per força pel rei, i més en un cas de delicte flagrant com aquest. Una de les atribucions necessàries que adquireixen els barons un cop ho esdevenen és precisament la capacitat d'aplicar penes per delictes d'ordre criminal o civil². Amb tot no està clar si es tracta de l'exercici d'un privilegi fruït de la tradició del senyoriu, ja que hi ha dubtes que la baronia hagués pertangut mai al domini del monarca, doncs fins llavors la jurisdicció havi estat exercida pels Porqueres².

En un altre document del 5 d’abril de 1277 Huguet I féu un debitori a favor de fra Pere de Port de 900 sous barcelonesos de tern, els quals es dividien en 540 sous i 350 pel préstec d’una mula de pèl negre. Huguet I es compromet a tornar tot el numerari obligant un cavall de pèl obscur i la mateixa mula. L’interessant del document és l’aparició d’una llarga llista de fidejussors: Pere de Coromina, Arnau de Fages, Joan del Cros, Guillem de Pla, Bernat de Pujolà i Pere de Font, amb les seves respectives esposes, els quals probablement, eren membres d’algunes de les famílies més potents de la vall de Santa Pau d’aleshores. És interessant la presència de les mullers respectives en el document, cosa que denota la importància i la gairebé exigència jurídica que la dona, que a través de la garantia dotal posseïa drets sobre els béns familiars i assumia responsabilitats en la marxa de l’empresa familiar, figurés al costat del marit en els actes jurídics de transacció de béns més importants⁴. La part més interessant d’aquest document és observar el compromís adquirit per aquestes famílies en un deute del seu senyor, malgrat que enlloc del text del document s’especifiqui cap element de dependència respecte d’Huguet I².

El cas és que Huguet I va tenir sempre bona relació amb els monarques, almenys amb Pere II, a qui va ajudar durant el setge de Montesa l’octubre de 1277. Allí, precisament, va morir sense descendència directa. La llei permetia al rei, en aquestes circumstàncies, d’intervenir els béns del difunt, però segons diu Grabolosa aquell ordenà al veguer de Girona que no ho fes,⁵ tot i que al cap de poc temps el castell de Finestres i el de Santa Pau apareixen com a feus del rei, quan, com hem vist, mai no havia estat patrimoni del monarca. Què succeí, en realitat, amb aquests béns?²

El més probable que succeís és que el rei acabà intervenint els béns d’Huguet I, però tot seguit donà en feu a l’hereu d’aquest, és a dir, al seu germà Ponç III, amb la qual cosa s’evitava la pèrdua del patrimoni de la família. Atesa la mort en combat i després dels serveis oferts per Huguet I en el dur setge de Montesa, Pere II segurament volgué concedir alguna gràcia al llinatge, en compensació per la intervenció dels béns².

¹ Informació extreta de l'arbre genealògic signat per Armand de Fluvià i publicat a la Gran Enciclopèdia Catalana
² La Formació de la Pobla de Santa Pau a redós del castell dels Barons (1248-1331), per Joan Soler i Jiménez
³ Diplomatari de Banyoles. Vol. II doc. 354. , per L. Constans.
⁴ La societat rural a Catalunya en temps feudals. Barcelona 1996, p.121. Per Mercè Aventín
⁵ Santa Pau i la seva baronia. Granollers 1971. Per Ramon Grabolosa i Puigredon

Genealogies de les que forma part: