LA NECRÒPOLIS DE LA PRIMERA EDAT DEL FERRO DE VILANERA (L'ESCALA, ALT EMPORDÀ). DESCOBERTA I TREBALL DE CAMP
Dolors Codina, Carme Montalbán (Janus SL)
La necròpolis de Vilanera es troba situada al vessant sud d’un turó molt suau, a l’est del mas Vilanera i al sud del camí antic d’Empúries. La superfície total del jaciment és de 5000 i 6000 m2, dels quals n’hi ha 1600 m2 delimitats.
Durant l’excavació, realitzada entre els anys 1999 i 2000, es varen localitzar un total de 107 estructures, de les quals 91 eren enterraments. La necròpolis es va datar entre finals del segle VII i principis del segle VI aC a partir dels materials d’importació. Aquesta datació està sotmesa, però, als resultats de la posterior excavació dels vasos recuperats.
El material d’acompanyament de les estructures funeràries de la necròpolis de Vilanera contenia sovint elements de ferro, que ens situaven, d’entrada, en un període molt concret de la protohistòria. A partir dels materials ceràmics d’origen fenici i dels objectes de bronze, el marge cronològic es va fixar entre la segona meitat del segle VII aC i principis del segle VI aC.
A nivell intern, la superposició d’estructures i les troballes aïllades indicaven l’existència d’un mínim de dues fases cronològiques amb una idèntica funció funerària. La confirmació d’aquest fet es trobà en l’amortització d’antics forats de pal mitjançant nous dipòsits funeraris en urna. També caldria buscar-la en l’amortització del gran túmul (T2) per part d’un túmul més petit (T1). Tanmateix, la seva excavació, que aleshores no fou possible realitzar, hauria aportat noves dades per contrastar aquesta hipòtesi.
La localització del jaciment en una àrea de gran densitat poblacional en períodes protohistòrics i antics, coneguda també com “l’àrea d’influència emporitana” condueix immediatament a la recerca de paral·lels en els nuclis d’hàbitat i les zones funeràries més properes. El primer referent, l’àrea d’hàbitat i necròpolis de Parrallí, es troba a poca distància del jaciment, situada en un context anterior (Bronze Final – Ferro). En un marc cronològic més proper es troba la necròpolis de la muralla NE d’Empúries, situada al nord del Museu i entre les ciutats grega i romana, i amb una datació lleugerament posterior, de primera meitat del segle VI a.C.
Taula Rodona Internacional
LES NECRÒPOLIS D’INCINERACIÓ ENTRE L’EBRE I EL TÍBER (SEGLES IX-VI aC)
Metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, 21 i 22 de novembre de 2008
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)