Els Cartellà són esmentats en diferents documents del segle XII. L'any 1107, Arnau de Cartellà, segons F. Montsalvatge, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de Besalú i la filla de Ramon Berenguer III de Barcelona. No és però fins l'any 1238 que trobem la primera referència del castell. En aquesta data es produí la institució d'un sacerdot a la capella de Santa Maria del castell de Cartellà, realitzada per Galceran de Cartellà i la seva muller Agnès, i fou dotat amb diverses rendes provinents dels termes de Sant Gregori, Cartellà, Ginestar i Canet d'Adri.
El 1242, trobem en el testament del vescomte Guerau de Cabrera la cessió de "part de l'honor de Cartellà" al seu fill primogènit. L'any 1305, Jaume II assignà els castells d'Hostoles, Puig-alder, Colltort i Rocacorba sota la competència i la jurisdicció criminal de Guillem Galceran de Cartellà, el qual, en morir el 1306, els deixà a la seva néta Beatriu de Cabrenys. El 1321, el castell de Cartellà fou comprat per Ramon de Xetmar. Més tard, l'edifici passà als Milany, ran del matrimoni entre Pere de Milany i Ermessenda de Xetmar, filla i hereva de Ramon de Xetmar. La senyoria del castell resta documentada en mans dels Milany fins al 1430, data en la qual Galceran de Milany i Pinós és esmentat com a senyor dels castells de Cartellà i de Tudela. El 1448, n'era senyor Francesc Galceran de Pinós1. La fortalesa de Cartellà fou escenari de lluites que es produïren durant la guerra civil catalana del segle XV, així és com el 22 de juny de 1467 Bernat de Margarit de Pau capitulà el castell de Cartellà davant l'exèrcit del duc de Lorena, establint les capitulacions amb el seu cunyat Joan de Sarriera, futur batlle general, amb qui pactà donar-se dotze dies per rebre socors, establir una treva i llibertat per sortir de Cartellà i retornar a Girona2.
L'any 1495, Baldiri Agullana va adquirir el castell en una subhasta pública, pel preu de 750 lliures, mentre que un segle abans havia estat venut per 5000 lliures. Aquesta minva del seu valor és possible que sigui deguda als desperfectes soferts durant la guerra o a la pèrdua d'importància estratègica3.
La família Agullana, de la baixa noblesa, era originària de Peralada. Al segle XV, es traslladaren a la ciutat de Girona i esdevingueren una de les famílies més pròsperes i influents. Obtingueren la seva riquesa mitjançant el comerç internacional de productes tèxtils. Seguint el model d'altres famílies enriquides pel comerç, invertiren en terres3.
Coincidint amb els enfrontaments entre els Agullana i els Sarriera a la ciutat de Girona al segle XVI, amb el clima d'inseguretat que es vivia, el castell de Cartellà esdevé el lloc de refugi de la família. En aquest moment, és quan es reforma per tal de transformar-lo en residència i per reforçar les seves estructures defensives. L'enfrontament es solucionà amb el casament de Joan d'Agullana amb Jerònima Sarriera, unint-se, així, l'important patrimoni de les dues famílies, en el qual quedà inclòs el castell de Cartellà3.
El matrimoni format per Elionor d'Agullana i Martín Sanz de Latrás, noble aragonès que renuncià al seu cognom per casar-se, continuà, a principis del segle XVII, les obres d'embelliment i consolidació del castell. Durant aquesta època, sembla que el castell ja no té una funció clara de residència més o menys habitual i, segurament, podria haver estat ocupat per masovers. La filla d'aquest matrimoni, Magdalena d'Agullana, ven el castell l'any 1657 al seu marit, Joan Agustí Sans de Latrás, segurament parent del seu pare3.
El retorn de la família Agullana a Girona a finals del segle XVI va suposar l'inici d'un ús eminentment agrícola de la propietat. Fins a l'actualitat, ha patit diverses reformes lligades a aquest ús i un progressiu deteriorament de les parts menys utilitzades. Sobretot, es varen adaptar les primeres plantes com a vivenda i, fins i tot, durant certes èpoques, es compartimentaren en diversos habitatges. A principis del segle XIX, la gran sala fou dividida en dos nivells, les finestres coronelles foren parcialment tapiades i reduïdes a petites finestres. Les cobertes dels pisos superiors es varen anar esfondrant i, a mitjans dels anys 90 del segle XX, es va haver d'intervenir per reparar-les. A l'ala nord es va rehabilitar la coberta al seu nivell original i la sala principal va recuperar el forjat col·locat sobre les mènsules originals3.
L'any 2014, la propietat projecta una consolidació de les cobertes de l'ala oest i sud del castell, que fins ara estaven protegides amb unes planxes metàl·liques provisionals, col·locades als anys 903.
Altre contingut relacionat:
Genealogia dels Cartellà
En l'actualitat a l'edifici del castell s'hi estan executant treballs de restauració per a organitzar-hi events.
1 Informació extreta de "Catalunya Romànica, vol V"
2 Els Margarit de Castell d'Empordà, de Maneul Güell, pàg.47
3 Web del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya (Consulta 16/5/2021)
Fotografies de Lluís Bohigas Vidal (any 1955) - Portalgironí (actuals)
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)