Cognoms i Nom: 

 GUILLEM GALCERAN II DE CARTELLÀ

Data Naixement:

Lloc de Naixement:

Pare:

Mare:

Espós /Esposa:

Data de Casament:

Fill/Filla

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Espós /Esposa:

Data de Casament:

Fill/Filla

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Data Defunció: 

Lloc de Defunció:

Notes:

Noble i militar, senyor d’Hostoles i de Pontons, de Cartellà i de Falgons, comte de Catanzaro.

De temperament rebel i bel·licós, fou un dels barons desafectes a Jaume I de Catalunya-Aragó. Malferí el batlle del Rosselló, Ramon de Pompià; l’infant Pere, com a procurador general del regne, l’assetjà al seu castell d’Hostoles (1258) i el vencé ⁽¹⁾. Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen (1267), d’on fou alcaid dels cristians. Retornà a Catalunya, on s’adherí a la rebel·lió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer (1280). Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel, i l’acompanyà a Alcoll, a l’expedició de Sicília (1282) i a la campanya de l’Empordà (1285), on fou conseller militar de l’infant Alfons. Fou el cap dels exèrcits de Jaume II i de Frederic de Sicília en les guerres contra els Anjou; intervingué en la defensa de Gagliano, on vencé els ‘cavallers de la mort’ francesos, i alliberà Catània del setge de Robert d’Anjou. Fou nomenat governador de Calàbria i comte de Catanzaro (1297). Tornà a Catalunya després de la pau de Caltabellotta (1302) i sembla que visqué fins a noranta anys. D’ell digué el cronista Ramon Muntaner que era un dels millors cavallers del seu temps, tot comparant-lo a Lancelot.

Informació extreta de "Enciclopèdia.cat"

Informació dispersa:

L'1 de febrer de 1259, Jaume I d'Aragó ordena al veguer de Girona que, en nom seu, s'apoderi del castell de Rocacorba, propietat de Guillem Galceran de Cartellà i del de Puigalder de Ramon de Palafolls que tenia en el seu poder, i els doni en custòdia a Guillem de Castellnou per aposentar-hi tropes reials (ACA Reg. 3 f.261). Guillem Galceran, poc després d'haver-se casat amb Blanca, va tenir un litigi amb Jaume I sobre el castell d'Hostoles, signant entre ells una treva l'any 1262⁽¹⁾

El 30 i 31 de juliol de 1290, Alfons II d'Aragó, ordena a Guillem Galceran de Cartellà que lliuri al veguer de Girona la possessió dels castells de Rocacorba i Puigalder (A.C.A., Enajenaciones del Real Patrimonio, Indice, t. V, f.1233)⁽¹⁾

El 30 de juliol de 1305, a Barcelona, Jaume II d'Aragó, concedeix el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció criminal que li competia en el castells d'Hostoles, de Puigalder, de Colltort i de Rocacorba i de tota la vall d'Hostoles a Guillem Galceran de Cartellà, senyor dels esmentats castells, al llarg de la seva vida natural, deixant-lo lliure mentres aquesta li duri, del feu i de la prestació de pleitesia i homenatge i de la cessió dels expresats dos castells; si bé, després de la seva mort, aquests hauran de tornar al seu primitiu estat, quedant intacta, però, per a els seus hereus de Cartellà la jurisdicció civil de la seva competència (A.C.A., Armari S. Dámaso, Saco F., perg. 425)⁽¹⁾

⁽¹⁾ Documentos medievales sobre el castillo de Rocacorba, Lluís G. Constans

Genealogies de les que forma part: