La Generalitat es queixa que el consistori encara no els ha comunicat la important troballa arqueològica.

El descobriment, aquest estiu,. de les restes d'una possible torre carolíngia (segles VIII i IX) en unes obres del carrer Ballesteries de Girona encara no ha estat comunicat al Departament de Cultura. Segons la llei de Patrimoni; el consistori havia d'alertar Cultura i havien de ser els tècnics d'aquest departament els que avaluessin el descobriment: En lloc d'això, l'Ajuntament va avisar els arqueòlegs de la UdG. L'equip de govern va llançar ahir un missatge tranquil·litzador; assegurant que s'ha fet tot el que calia per conservar la troballa en bon estat i garantir que la torre restarà a l'abast dels ciutadans.

Tant el delegat, Joan Domènech, com la primera autoritat de la demarcació ''en matèria d'arqueologia, l'arquèòloga territorial Montserrat Mataró, es van assabentar de la important troballa al centre de la ciutat per la premsa, ara fa una setmana, segons va assegurar Domènech al final de la reunió de la Comissió de Patrimoni, celebrada ahir al matí.

Com que oficialment encara és hora que el consistori els ho hagi notificat, la Comissió de Patrimoni va decidir que s'adreçarà per escrit a l'equip de govern municipal per reclamar informació sobre el jaciment i demanar quins plans tenen respecte a aquest i, paral·lelament, per exigir que parin les obres. El Departament de Cultura vol fer valer la condició de bé cultural d'interès nacional que té la troballa. Si l'Ajuntament no s'avé a parar les obres, «el tema l'agafarà la direcció general de Patrimoni i actuarà d'ofici», va avisar ahir el delegat.

L'Ajuntament reconeix que no ha avisat el Departament de Cultura, però assegura que no haver complert el tràmit no posa en perill el jaciment. «si ens haguéssim de refiar dels mitjans que la Generalitat posa a disposició de la ciutat per a la conservació del seu patrimoni arquitectònic i monumental aquest Ajuntament no hauria pogut fer ni la meitat del que ha estat realitzant els últims anys», va replicar ahir mateix el regidor d'Urbanisme, Joan Pluma.

Obres aturades

No hi fa res que l'Ajuntament ja hagi fet parar els treballs que afecten directament la zona de les obres on va aparèixer la torre. «Amb això segurament no n'hi ha prou. S'havia de fer una recerca arqueològica de seguida; ara ja tenen el terra pavimentat amb pòrtland», es queixava ahir Joan Domènech, visiblement enutjat. El regidor d'Urbanisme, que ahir al vespre encara no havia rebut l'escrit de la Comissió de Patrimoni, va negar rotundament les afirmacions del delegat: «Tot el que s'ha fet des que es va trobar la torre és compatible amb la conservació del patrimoni: es va identificar, vam fer aturar les obres a la zona afectada, vam fer que s'ho miressin uns científics de prestigi i estem preparant el projecte per integrar la troballa en el patrimoni visitable de la ciutat.»

L'ombra de l'ascensor

El descobriment que ha provocat la pitjor crisi en les relacions entre l'Ajuntament i el Departament de Cultura des de l'enfrontament per la ubicació de l'ascensor de la plaça del Lleó (finalment, les instal·lacions es van haver de canviar d'emplaçament perquè la Generalitat va guanyar el cas als tribunals), consisteix en un mur de més de tres pisos d'alçada i uns3,5 metres d'amplada que correspondria a una torre que va quedar tapada quan es van aixecar les defenses del segle XIV, de les quals si que es tenia coneixement en aquest tram del carrer.

El descobriment el van fer els operaris que rehabiliten un edifici. El mur atribuït a l'època carolíngia estava amagat rere d'un envà i protegit per un reompliment de terra, circumstància que explicaria l'aparent bon estat de les pedres.

Dubtes sobre l'origen de la construcció

La primera impressió dels historiadors de la UdG que les van examinar ha situat cronològicament les restes del carrer Ballesteries en 1'època visigòtica. No opinen de la mateixa manera els especialistes del departament de Cultura. Segons la hipòtesi de l'equip universitari que dirigeix Josep Maria Nolla els grans blocs de pedra sorrenca amb els quals es van aixecar les nou filades visibles de la torre pertanyien a una muralla de l'època romana. Segons creuen els científics de la UdG (especialistes en l'estudi de la trama urbana de la ciutat antiga) els habitants de la Girona del segle VIII o IX van desmuntar la muralla romana per aprofitar-ne els blocs de pedra per a altres construccions, com aquesta torre. En canvi, els tècnics de Cultura que han tingut l'oportunitat de veure la troballa (entre ells l'arqueòloga territorial Montserrat Mataró) interpreten que els blocs no han estat mai traslladats, sinó que el que s'ha descobert és una construcció romana. Les opinions d'uns i altres, però, s'han de mantenir en un interrogant mentre no es facin estudis més a fons.

Publicada al diari "El PuntAvui", 17 de setembre de 2003 - Ramon Estéban - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)