Josep Maria Nolla, Historiador, Catedràtic d'Arqueologia de la UdG, la persona que ha identificat la torre carolíngia del carrer Ballesteries de Girona explica l'aportació que aquestes restes fan al coneixement de la història de la ciutat i afirma que hi ha solucions de sobres perquè la construcció, d'aspecte imponent, sigui visitable.

El descobriment d'una torre carolíngia al carrer Ballesteries és el principal esdeveniment en matèria d'arqueologia que s'ha produït a Girona els últims anys. La troballa, a més, ha provocat un enfrontament entre l'Ajuntament i la Generalitat, perquè el consistori no ha comunicat la troballa a Cultura, com és preceptiu. Josep Maria Nolla (l'Albagés, les Garrigues, 1949) catedràtic d'Arqueologia de la UdG, ha estat el científic que ha identificat el jaciment.

- En què es basa per afirmar que és una construcció carolíngia?

-«A primer cop d'ull ens va semblar romana. Però si ho analitzes amb tranquil·litat t'adones que els grans blocs i les peces més petites de dalt estan perfectament lligats. Per tant, és una construcció feta de nou, encara que aprofitant blocs antics, possiblement de la muralla romana. Per sort, disposem del precedent de la Torre del Llamp i altres descobriments relacionats amb la muralla carolíngia. Salvant les distàncies, la Torre del Llamp i la del carrer Ballesteries presenten unes grans similituds. A més, des de fa ben poc sabem que les muralles baix-imperials romanes només tenien torres als llocs de les portes. Exceptuant la de Gironella, que va ser reconstruïda, totes les altres torres han de ser carolíngies o medievals. Per últim, se sap que el traçat de la muralla romana a Ballesteries passa més amunt que el lloc on ha aparegut aquesta torre.»

- Entén que hi hagi experts que discrepin d'aquesta interpretació?

-«I tant, només faltaria! És una qüestió que s'ha de discutir científicament, en l'àmbit d'un congrés, portant cadascú els seus arguments, les seves proves.»

- Vostè sosté que una excavació no aportaria més informació. Per què?

-«A dins de la torre, potser sí que seria interessant. A fora, no, perquè aquesta zona ha estat remenada des d'aquella època. S'hi han fet i enderrocat cases sense parar. No crec que una excavació ens ajudés.»

- En què modifica el mapa de la Girona antiga aquest descobriment?

-«Ens indica que la reforma de l'època de Carlemany va ser encara més gran de la que ens pensàvem. Ja sabíem que el 800 es va fer una reconstrucció molt acurada de les muralles, alhora que es va eixamplar la ciutat, i vam passar de 4,5 a 5 hectàrees. Ara sabem que el sector que suposàvem que quedava defensat de manera natural per l'orografia (els arenys, el penya-segat entre Ballesteries i la Força...) doncs, en realitat també el van dotar de muralles. Per tant, hem de convenir que la llegendària relació de Carlemany amb Girona té una raó de ser: va fer créixer la ciutat i en va reforçar les defenses amb una muralla imponent.»

- Girona estava en plena frontera.

-«Exacte. Les muralles romanes havien quedat molt tocades pels atacs àrabs i el 800 Carlemany va decidir reforçar la plaça perquè la ciutat seguia en primera línia de front. Segurament hi va haver una pressió demogràfica que va obligar a fer aquell petit eixampla. Sabem que el 827 Girona va resistir un setge molt i molt dur. La nova muralla va funcionar.»

- Quina utilitat cal donar a la torre.

-«Això ja no és cosa dels investigadors. Nosaltres volem estudiar-la i prou. Desitgem, és clar, que es conservi. Hi ha mil maneres de fer-ho sense que es produeixi cap daltabaix. Seria bo que es pogués veure, i segur que hi ha mil solucions per aconseguir-ho.»

- Què opina de la polèmica oberta entre l'Ajuntament i la Generalitat?

-«Suposo que uns i altres tenen les seves raons. Jo no puc opinar, és clar. Jo només sóc un tècnic.»

Publicada al diari "El PuntAvui", 21 de setembre de 2003 - Ramon Estéban - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)