Estructura del castell de Beuda (castellot)

Vist: 921

A l’angle sud-est de la fortificació hi ha una torre de planta circular, envoltada gairebé per arreu de cingles i espadats. Aquesta construcció té un diàmetre interior de 2,45 m i un gruix dels murs d’aproximadament 1,10 m. L’alçada actual d’aquest edifici, que fou bastit directament sobre la roca, és d’uns 5,5 m; cal pensar que antigament devia ésser força més alta (en l’actualitat, al costat oriental, el nivell de la roca és només a poc més de 2 m del cim de la torre).

Aquesta torre és feta amb uns carreus lleugerament escairats, que tenen unes mides que oscil·len entre els 15 cm d’alt per 20 cm de llarg, 20 cm per 30 cm o també 15 cm per 40 cm, etc. Aquestes pedres són unides amb morter de calç.

La torre és complementada per una construcció, segurament més moderna, de forma lleugerament rectangular, que té una longitud interior, al costat de tramuntana, de 9,40 m i, al costat de ponent, de 10,60 m. La torre circular, situada a l’angle sud-est, fa que el costat de llevant d’aquest edifici només tingui una longitud de 5,10 m i el de migjorn poc més de 8 m; aquestes dues darreres parets recolzen en els murs de la torre. El gruix dels seus murs oscil·la entre els 60 cm del de migjorn i els 80 cm dels restants. A uns 3,60 m de la paret septentrional hi ha indicis d’un mur transversal molt desfet. Al sector on hi ha la torre, hi ha una roca gran.

A la paret occidental d’aquesta construcció s’obre la porta, que tenia una amplada d’1,10 m i una alçada de 2,05 m fins al nivell de les dovelles, que, d’altra banda, no podem pas saber com eren ja que tot l’arc ha estat arrencat. A banda i banda, a l’intradós dels muntants, hi ha els forats per a encabir la barra.

A la paret septentrional hi ha dues sageteres als extrems de llevant i de ponent (amb unes mides a l’interior de 70 cm d’alt per 45 cm d’ample i a l’exterior amb una amplada de 10 cm) i dues finestres al mig (amb unes mides de 120 cm d’alt per 70 cm d’ample), acabades, a dalt, amb un arc rebaixat. A l’extrem de tramuntana de la paret de llevant hi ha una altra espidiera i a la paret de migjorn hi ha una finestreta que fa 60 cm d’alt per 50 cm d’ample, acabada amb una llinda monolítica.

Aquesta construcció era dividida en un nivell inferior, on hi havia la porta d’entrada, i un pis superior, que s’endevina especialment en un relleix que hi ha a la paret de tramuntana, a uns 1,90 m del terra actual en relació amb la seva part més baixa. L’alçada dels murs actuals oscil·la al voltant dels 4,5 m.

Sembla com si a uns 80 cm a migjorn de la porta principal hi hagués el límit d’una construcció afegida, ja que hom hi veu una esquerda vertical que segueix els carreus ben arrenglerats de dalt a baix.

L’aparell constructiu d’aquest edifici situat a tramuntana de la torre inicial és més irregular que el de la torre. Els carreus solen ésser simplement escalabornats i molt poc treballats. Tenen unes mides d’uns 20 cm d’alt per uns 30 cm de llarg, aproximadament. Són units amb un morter de calç de color groguenc, potser de més mala qualitat que el de la torre. De l’exterior estant, hom pot veure que als angles els carreus són més grossos (per exemple, 30 cm d’alt per 60 cm de llarg) i ben escairats.

Fora del recinte sobirà, al seu angle sud-oest, hi ha, en un nivell una mica inferior, les restes d’una cisterna i d’un possible pou. La cisterna, que té el costat septentrional adossat a la roca, té una amplada —de nord a sud— d’uns 4 m i una longitud exterior de 4,80 m. L’interior de la cisterna, cobert amb un arrebossat, es pot veure des de fora, per un esvoranc fet a la volta superior.

Al costat de llevant d’aquesta cisterna hi ha una construcció circular, que té un diàmetre intern d’l,30 m, i un gruix de les parets de 0,60 m. D’aquest edifici, que podria haver estat un pou, se’n conserva molt poca alçada. A la paret oriental de la cisterna hi ha, feta d’obra, una canal inclinada, per on devia entrar l’aigua del pou; el forat interior té una secció de 20 cm d’alt i de 25 cm d’ample.

Mentre els costats meridional i oriental del puig on hi ha la fortificació són protegits pel mateixos cingles naturals, al costat nord-oest, el més desprotegit —i per on hom puja actualment—, hi ha restes d’una muralla exterior, que té una alçada d’uns 3 m i un gruix d’uns 80 cm. Actualment el camí encara passa per un lloc on sembla que hi devia haver la porta.

La primera de les construccions d’aquest castell de Beuda que es degué realitzar fou la torre de planta circular, segurament ja bastida a la primeria del segle XI. Inicialment, a aquesta torre es degué adossar una sala de pedra o de fusta, que és probable que vers el segle XIII fos substituïda per la construcció actual, segurament més gran i còmoda. El lloc, però, degué ésser considerat massa desavinent els darrers anys de l’edat mitjana, i al segle XV es construí el castell palau proper a l’església de Beuda, ja al pla.

De fet, el Castellot de Beuda és una mostra remarcable de castell de l’alta edat mitjana. Cal assenyalar d’una manera especial l’existència de la torre rodona, una de les més antigues que segurament ha arribat fins a nosaltres de la comarca de la Garrotxa, ja que la del castell del Cos sembla que és més moderna i, evidentment, ho és encara molt més la del proper castell de Sales (d’altra banda, la majoria de les torres mestres restants de la comarca són de planta rectangular: la de Sales mateix, la de Montpalau, Colltort, etc). Cal recordar també el fet que, malgrat tot, l’estat de conservació d’aquest castell encara és prou bo perquè hom pugui endevinar bé les característiques principals dels diversos elements de la fortificació1.

1 Catalunya Romànica Vol. IV, per Jordi Bolòs i Masclans

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)