Anomenat també el Castellot de Falgars, es tracta d'un castell format per una torre rodona, una sala, una cisterna i una muralla, situat al cim d'un turó de vessants espadats, als contraforts de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, damunt el pla on hi ha l'església de Beuda.

Tot i que s'hi han trobat vestigis d'època romana, les primeres notícies es troben en una butlla del papa Silvestre II, de l'any 1002, on s'esmenta el castell de Beuda per situar la cel·la monàstica de Sant Llorenç del Mont ("cellam Sancti Laurenti quod est supra castrum Bobeta"). Torna a aparèixer esmentaten el testament sagramental del comte BernatTallaferro, de l'any 1021.

A partir de l'any 1285, la família Queixàs que havia rebut de Ponç Hug la terra de Parets, apareix cada vegada més involucrada en els afers de Beuda. Són aquests els que al final de l'edat mitjana construiren el castell gòtic de Beuda, situat ja al pla, on encara avui es coneix com el Mas Queixàs. És possible doncs que el castell roquer, fos abandonat al final d'aquesta època.

Informació extreta de "Catalunya Romànica. Vol.IV "

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)