Troben la basílica paleocristiana i el palau episcopal del Bisbat d’Empúries

Vist: 748
Intervenció arqueològica a la zona de Santa Margarida. | BASILI GIRONÈS
Intervenció arqueològica a la zona de Santa Margarida. | BASILI GIRONÈS

L’actual campanya d’excavacions a la zona de Santa Margarida ha permès descobrir les edificacions, datades dels segles IV a VIII dC, que feia anys que s’havien convertit en l’objectiu dels arqueòlegs.

Catalunya es desperta avui amb una troballa històrica a l’entorn de Santa Margarida, inscrita en el terme municipal de l’Escala. La zona, que ha acollit en els darrers anys nombroses excavacions, albergava un dels tresors més buscats: la basílica paleocristiana i el palau episcopal, seus religiosa, civil i política del bisbat d’Empúries.

Datats dels segles IV a VIII d.C., les noves descobertes eren, des de feia anys, objectiu dels arqueòlegs. La troballa del baptisteri en una campanya anterior va fer saltar les alarmes, que evidenciaven l’existència d’una basílica.

L’actual intervenció arqueològica, que encara no s’ha tancat, també ha descobert diversos sarcòfags, on s’hi havien enterrat bisbes. Però la troballa no s’acaba aquí, ja que en un dels sarcòfags s’ha localitzat un cos i una inscripció. Al llarg de la campanya també s’han trobat monedes i pintures. Segons fonts consultades, el conjunt de les troballes es troba en bon estat. I és que el fet que en la seva superfície només hi hagi hagut camps al llarg dels segles, ha afavorit en la seva conservació. El que avui és el jaciment greco romà d’Empúries va ser abandonat el segle II. Després, Sant Martí d’Empúries va passar a ser la capital del territori, però es va fer petit i es va traslladar a Santa Margarida que, a més, era una zona resguardada del mal temps i dels atacs marítims. El segle VIII la seu episcopal i la seu religiosa es van traslladar a Girona i Castelló d’Empúries.

Santa Margarida, l’epicentre.

A la zona de Santa Margarida, on s’ha dut a terme la campanya, també s’hi van descobrir les esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena, posteriors a l’època de les troballes que ara han sortit a la llum. Les restes de l’església preromànica que s’hi conserva va ser, segons la documentació, sufragània de la parroquial de Sant Martí d’Empúries, i va estar oberta al culte fins al segle XVIII. De les restes que s’amagaven sota l’edifici, a part del baptisteri i la determinació de les seves tres fases de reforma, segons les quals la piscina original va ser reduïda i posteriorment reconvertida per a batejar segons el ritual de l’ablució, també s’havia descobert l’existència, al costat de l’estructura, d’una tomba en un sarcòfag monolític amb coberta a doble vessant i rematat amb sis acroteris. Damunt la coberta, sobre una preparació d’opus signinum, es va col·locar una lauda sepulcral feta amb tessel·les de diversos colors, la composició de la qual, que seguia els models cristians nord-africans, va permetre proposar una datació, que es remuntava al primer quart del segle V. Constava d’una inscripció a tres línies que contenia el nom i el càrrec del difunt seguit d’una formula funerària, que es va malmetre en la posterior perforació del paviment per a dipositar-hi altres tombes.

I és que les intervencions arqueològiques anaven posant sobre la taula evidències del potencial resguardat sota la superfície, on també s’hi va sumar una altra pista: una fotografia aèria de Santa Margarida, que va permetre detectar l’existència de diverses estructures arqueològiques al subsòl. A partir d’ara, les noves troballes permetran marcar noves línies d’investigació, així com establir connexions amb els descobriments anteriors.

Publicada al diari "Diari de Girona ", 11 de maig de 2021 - DdG - L'Escala 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)