El mas Homs fou capbrevat per Gerard d'Homs, amo del mas Homs, a l'abat de Breda, en acte atorgat davant el notari d'Hostalric, Gelabert de Redalia, l'1 de març de 13471.
El 2 de febrer de 1666 Rafael Vilardell, pagès amo del mas Vilardell, reconeix tenir pel Monestir de Breda el mas Homs, derruït, i les terres a ell unides, en total 12 jornals1.
La casa del mas Homs i el seu quintà, afrontava a l'est amb el mas Vilardell; al sud amb terres de Rafael Vilardell que foren del mas Conill; i a l'oest i nord amb el mas Vilardell1.
L'11 de desembre de 1667 Caterina Viader, propietària del mas Cuní, reconeix tenir pel monestir de Breda les finques següents que foren del derruït mas Homs:
-una peça de terra de conreu, situada en el quintà del mas Cuní, I d'extensió 2 jornals;
-un tros de terra boscosa, situat en el lloc anomenat "torrent de n'Homs" d'uns 60 jornals. Afronta a l'est amb la penya del Duc mitjançant la riera del Vilarràs; al sud amb Esteve Boades, pagès de l'Esparra que fou del mas Torrelles; a l'oest amb el camí esgleier que va de l'Esparra al mas Agustí; i al nord amb el mas Riba de Riudarenes1.
1 Quaderns de la Selva Nº 8. Evolució de la propietat a l'Esparra (1497-1900), de Josep Formiga i Bosch
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)