Mas Espriu

Vist: 5254

Des de l'any 1449, en la seva condició de propietària de la Força o Torre de la Roqueta de l'Esparra, consta com a possessió de la família Farners, que el tenia en franc alou. El mes de setembre de 1721, en la relació feta per Josep Agustí i Salvador Monràs, consta que pagava mitja quartera de civada al Marquès de Rupit1.

El mas Espriu de l'Esparra el trobem grafiat en el fogatge de 1497 com a Spriu2.

El 12 d'octubre de 1568, Jaume Espriu, pagès de l'Esparra, reconeix tenir per Frederic de Farners, el mas Espriu i les terres a ell unit. L'extensió total de les terres capbrevades és de 246 jornals2.

El mas Espriu en concret tenia 77 jornals i afrontava al nord amb la riera d'en Colomer; a l'est part amb en Madí de Padró i part amb el mas Colomer; al sud amb el mas Colomer; i a l'oest part amb el mas Colomer i part amb el mas Cendra2.

Entre les peces capbrevades en destaca una de boscosa situada en el lloc anomenat "creu del coll d'Oliveres", d'uns 60 jornals, que afrontava al nord part amb el mas Puig i part amb el mas Espriu; a l'est amb el mas Espriu que fou del mas Cendra; a l sud part amb el mas Espriu que fou del mas Casal i part amb el mas Colomer; i a l'oest amb el mas Colomer2.

Jaume Espriu reconeix tenir tembé el mas Vidal, derruït2.

El 12 d'octubre de 1568, Jaume Espriu, pagès de l'Esparra, reconeix tenir pel Monestir de Breda un tros de terra que fou del mas Cendra, situat en el lloc anomenat "la Mota" i anomenat "la feixa del Pou" d'extensió 1/2 jornal; i una peça de terra situada en el lloc anomenat "el Surol" d'extensió 1/2 jornal2.

El 6 de desembre de 1611 Antic Espriu, amo del mas Espriu, fa donació a Antic Masferrer, pagès de l'Esparra, d'un tros de terra boscosa de 2 jornals, situat en el lloc anomenat "la Sabatera"2.

El 2 de febrer de 1666 Maria Oliver i Gelats, senyora útil del mas Espriu, reconeix tenir pel monestir de Breda un tros de terra que fou del mas Cendra, situat en el lloc anomenat "la Mota" i anomenat la "feixa del Pou" d'extensió 1/2 jornal2.

En el llistat de tots els homes majors de catorze anys de Riudarenes i l'Esparra l'any 1717, consta Dalmau Esprius com a pagès de l'Esparra3.

En el segle XVIII, la família Espriu, com a conseqüència dels deutes que tenen, comencen a vendre peces del seu mas Espriu2.

El 19 de marc de 1765 Pius i Joan Tosas Espriu venen a carta de gràcia a Josep Puig, amo del mas Puig, la peça anomenada "la Perxa" de 5 vessanes per 150 lliures, import que es destina a:
-78 lliures, 2 sous i 6 diners a favor de Josep Puig pel debitori que li tenia signat Pius Tosas Espríu el 6 de gener de 1765.
-71 lliures. 17 sous i 6 diners a favor de Maria Francesca de Farners, que són a compte del debitori d'mport 350 liures2.

El 21 de març de 1770 Pius i Joan Tosas Espriu venen a carta de gràcia a Josep Vila, negociant de Canet de Mar, 2 peces "la Verneda" i part "del Canyet" per 350 lliures, quantitat que en aquest cas reben els Espriu2.

El 17 d'octubre de 1770 els Espriu venen a Joan Colomer, amo del mas Colomer, 2 peces més una part "del Canyet" i "els Cogins" per 565 lliures, la destinació de les quals és:
-200 lliures per encarregar un censal a favor de Jaume Galer, prevere i canonge de la col·legiata de Sant Fèlix de Girona.
-178 lliures, 3 sous i 6 diners a favor de Maria Francesca de Farners, que són acompliment del debitori de 350 liures.
-196 lliures, 7 sous i 6 diners els reben els Espriu2.

El 16 de març de 1771 els Espriu venen a carta de gràcia a Salvador Pou, calceter de Sta. Coloma, 2 peces més anomenades "torrent dels Camins" i "la llengua del camp Nadal" per 436 lliures, 11 sous í 8 diners; i el seu destí és:
-305 lliures, 11 sous i 8 diners se les reté el comprador per liquidar el debitori que li tenen signat els Espriu el 19 d'octubre de 1770.
-131 lliures les reben els Espriu.
Aquestes dues peces, que són de conreu. Salvador Pou les arrenda als Espriu durant 5 anys a raó de 19 lliures i 10 sous per any2.

La família Espriu, a més de pagar els seus nombrosos deutes, havia de fer front als plets d'una branca de la família Espriu, resident a Arenys de Mar i pobles del voltant, avantpassats de l'escriptor Salvador Espriu i Castelló, que es consideraven els legítims descendents de Miquel Espriu, amo del mas Espriu en el segle XVII2.

Finalment el 5 d'abril de 1785, els Espriu venen el que quedava del mas Espriu i el dret de quitar les terres posseïdes pels Masferrer, a Francesc Grions i Feliu, negociant de Malgrat. Però al cap de 8 anys, el 21 de novembre de 1793 Francesc Grions, negociant fill de l'anterior, considera que el preu pagat pel seu pare fou molt elevat i els censals que hagué d'assumir eren molt costosos. Davant això ven a Joan i Josep Colomer, pare i fill, pagesos amos dels masos Colomer i Metge, tot el que comprà el seu pare. Pel preu de 3.800 lliures, que es distribueixen així:
-2.000 lliures per assumir el censal que, si es demostra que és cert, pertany a Pere Ferrer de Sant Pere Desplà.
-1.800 lliures per fer-se càrrec de 12 censals2.

Amb aquesta compra la família Colomer es converteix a darreries del segle XVIII en el principal propietari, car posseeix els masos Colomer, Metge i Espríu2.

1 Riudarenes ahir, ara i sempre, de Miquel Borrell i Sabater
2 Quaderns de la Selva Nº 8. Evolució de la propietat a l'Esparra (1497-1900), de Josep Formiga i Bosch
3 Arxiu Històric de Girona, Notaria de Santa Coloma de Farners, Volum 74, s/f. primers de juny i mijans d'abril.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)