L'historiador Josep Maria Marquès considera que el nom es deu a l'existència de diverses cases que des d'antic formen aquest mas. En un document del monestir de Sant Daniel, el 26 de març de l'any 1142, Ramon de Serra, que emprèn un pelegrinatge a Jerusalem, empenyora a Sant Daniel i a la seva abadessa Ermessendis el violari que te sobre certs masos situats a Fornells, al puig de Cases, que la seva esposa Sibil·la havia llegat al monestir, per deu morabatins d'or. (Arxiu Sant Daniel, pergamí número 25).
"Sit notum cunctis quoniam ego Raimundus de Serra impignoro cenobio Sancti Danielis et tibi Ermessendis abbatisse omnique conuentui eiusdem ecclesie ipsum mansum qui est in parroechia Sancti Cucufatis de Furnellis qui est in puio de ipsis Casis, quem solebat inhahitare Laurentius et modo inhabitat Petrus Pauci simul cum illo quod unde tenet Petrus Bernardi et cum illo quod inde tenet Petrus Ferrarii et cum illo quod inde tenet Petrus de Beget et cum omnibus tenedonibus suis et pertinentiis ubicumque sint, sicut Sibilla ea melius habuit et tenuit et Sancto Danieli donauit, in quibus recognosco me nichil habere nisi tantum uiolarium in uita mea. Sicut habentur et continentur supradicta omnia, sic impignoro ea prelibato cenobio et tibi Ermessendis abbatisse necnon et omni conuentui cum omnibus sibi qualicumque modo pertinentibus, sicut melius ad utilitatem supradicte ecclesie intelligi potest propter .x. morabatinos optimos et legitimos auri et pensi quos mihi acomodatis. Tali modo quod si rediero ab hac peregrinacione Iherosolimitana quam incipere cupio, sit mihi licitum ea redimere et habere dum uixero, eo scilicet tenore ut post obitum meum sit alodium francum Sancti Danielis solide et libere et in eius ius et dominium reuertatur perpetim habenda et possidenda; et si non rediero similiter in eius reuertatur dominium et potestatem ad alodium francum perpetuo iure habendum et possidendum. Si quis contra hanc impignorationem et conuenienciam ad irrumpendum uenerit, non ualeat sed duplam prefate ecclesie composicionem persoluat, hac scriptura firmiter persistente.
Actum est hoc .VII. kalendas aprilis anno .v. regni Ledouici regis iunioris.
Sig+num Raimundi de Serra, qui hanc impignorationem et conuenienciam feci, firmaui firmarique rogaui, et si rediero et redemero hec supradicta, non sit mihi licitum inde aliquid dare uel impignorare aut aliquo modo alienare. Sig+num Arnalli de Aquauiua. Sig+num Berengarii, filii eius. Sig+num Raimundi Rodballi. Sig+num Fulcarii. Sig+num Guilielmi Ermengaudi.
(s. man.) Petrus presbiter hoc rogatus scripsi, die annoque prefixo."
A l'any 1380, Francesc Cases comprà a Pere Icart una terra dita "Bosc de la Burra".
A l'agost de l'any 1410, a Fornells de la Selva, Bartomeu Francesc Cases atorga testament, en el qual escull com a marmessors el sagristà de Sant Cugat de Fornells i Andreu Cases, germans seus. Vol ser enterrat al cementiri de l'església de Sant Cugat de Fornells, a la qual deixa diners per a misses i dret de sepultura. També en dóna als altars de Sant Cugat, Sant Nicolau, Sant Abdó i Sant Senén i Santa Maria, i per a una almoina de pa. Fa llegats pecuniaris als seus fillols i filloles; a Bernat Cases, el seu germà; a Francesca..., i als seus nebots. Nomena Andreu Cases, de Fornells, el seu germà, com a hereu universal. (Catàleg de pergamins del fons de l'Ajuntament de Girona)
".. Actum est hoc in manso Cases parrochie de Fornellis ... ma tercia augusti anno nativitate Domine millesimo quadringentesimo decimo.."
A l'any 1424, Andreu Casas compra el mas Cases a Narcís Altimir, pel preu de 85 lliures, però l'hagué de vendre el 1447 a Caterina Vidal, hereva del mas Vidal de Quart i a Salvador Llorens.
El 1635, per matrimoni de Maria Vidal amb Antic Goy, el mas passà a formar part del patrimoni de casa Goy de Fornells.
Informació extreta de:
Llibre "Masos de Fornells" de Josep Maria Marquès, editat per L'Ajuntament de Fornells
Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona, de Josep M. Marquès, ed. Fundació Noguera
Catàleg de Pergamins del Fons de l'Ajuntament de Girona - Fundació Noguera
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)