El Castell

Vist: 4052

El Castell (Fornells de la Selva)A l'any 1047,es troba citat el Castell de Fornells com a propietat de Bernat Ermengol. Al segle XII el tingué la famí­lia Montcada pels comtes de Barcelona.

El 17 de novembre de 1122, Guillem, Ramon de Montcada, senescal, institueix hereus els seus fills Guillem Ramón i Otó i, entre d'altres, llega el mas Riu a la capella de Santa Maria del Castell de Fornells: "... et at ecclesiam Sancte Marie de Fornels ipsum meum mansum de Riuo quem tenet Berengarius concedo, et decimum quod exierit de uinea mea .... et de omnibus rebus que exierit de ... uallibus de ipso castro".
(Diplomatari de Santa Maria d'Amer, Esteve Pruenca i Bayona)

L'11 de desembre de 1179, Ramon I de Montcada i el seu nebot Guillem Ramon (I, vescomte de Bearn) confirmen al monestir d'Amer la possessió de Vila Ruric, situada a la parròquia de Fornells, llegada pel seu avi Guillem Ramon (senescal), per 200 sous.
(Diplomatari de Santa Maria d'Amer, Esteve Pruenca i Bayona)

Consta com afrontació en el següent document:
El 14 d'agost de 1290, L'abadessa Cecí­lia de Sant Daniel firma a Pere Feliu de Pla una feixa situada a Fornells, indret de Rovira de Rosar, situada prop del mas Rosar que dit Pere ha pres en acapte, i afronta amb Martí­ de Castell, Francesc Ferrer i el mas Cavaller, a tasca i cens d'un parell de capons, per onze sous d'entrada.
(Arxiu de Sant Daniel, pergamí­ número 290. Còpia: Llibre 22, número 154 pàgina 415)

A l'any 1366 el castell rebia tasques dels masos d'Arnau de Rovira, Pere de Castell, Elisenda Oller, Maria Cardoneda, Guillem Taverner, berenguer de Treball pel mas Oliver i Arnau de Torren.

A l'any 1359 apareix com a propietari Guillem de Vinyoles, jurista de Girona. Del 1379 al 1405 el posseeix Joan de Vinyoles i al 1405 i 141, Guillem de Vinyoles, fill de l'anterior. Al 1427 surt esmentat Joan de Gornela com a posseïdor de la casa de Vinyoles i al 1435 consta Guillem de Vinyoles com a propietari. Posteriorment en són propietaris Pere de Vinyoles que el llega a  Francina, esposa i hereva de Joan de Segurioles, que el llega a Pere Guerau de Segurioles i Miquel (1504-1508..), qu el llega al seu fill Niquel de Segurioles (...1527), el qual el cedí­ a la seva mare. Violant de Segurioles el llegà a l'altre fill Jaume. Jaume de Segurioles (... 1530-1547 ...), testà a favor del seu fill Francesc de Segurioles (1547-1551) que el cedí­ a la seva mare. Caterina de Segurioles (1551-1566) el llegà a la seva neta, Elisabet de Blanes i Segurioles, casada amb Lluí­s de Blanes.

Del 1596 al 1600 era possessió de Jaume de Cardona i de Segurioles. Al 1602 consta com a propietat de Lluí­s de Blanes, casat amb Maria de Blanes i Tafurer i al 1610 com a propietat de Cecí­lia de Blanes, vidua d'Antic de Blanes i de Segurioles.

Al 1620 era propietat de Maria de Cardona i de Raset, vidua de Jaume de Cardona de Cardona i de Segurioles.

Posteriorment en són propietaris: Miquel de Cardona de Rocabertí­ i de Segurioles (... 1624-1639..); Maurici de Cardona (1667), del qual era tutor Simó de Miquel; Elisabet (o Leonor) de Cardona i de Guimerà, esposa de Josep Meca i de Cassador, filla de Jaume de Cardona i de Rocabertí­ i de Jacinta de Cardona i de Guimerà (... 1676 ...); Francesc de Miquel (... 1681-1688 ...); Pere de Miquel i Solé (...1725...); Isabel de Benages i Andreu, viuda de Félix de Benages, (1740), que féu una concòrdia amb el beneficiat del Castell; Emerància de Miquel ( ...1742...); Josep de Miquel (1748); Carles de Miquel (1754); Antònia de Benages (1854); Joaquim de Berenguer de Camps i de Benages (+1876); Ramon de Berenguer i de Llobet (+1928); Joaquim de Berenguer i de Maldonado (+1939); Joaquim de Berenguer i de los Aros (1939).

Informació extreta de:
Llibre "Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300)" de Josep Maria Marquès, editat per Fundació Noguera
Diplomatari de Santa Maria d'Amer, per Esteva Pruenca i Bayona, editat a cura de Josep M. Mar quès per la Fundació Noguera.
Llibre "Masos de Fornells" de Josep Maria Marquès, editat per L'Ajuntament de Fornells  

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)