També s'ha anomenat Mas d'Om, Mas Amich i Mas Torrent.
A l'any 1221, es troba documentat Guillem d'Om, com a propietari del mas. Posteriorment consta que Agnès, esposa de Jeroni Anglesell el vengué.
Al segle XVII, Cosme Casals, rector de Fornells (1615-1639), el comprà amb diners del seu germà Joan, casat amb Paula, el qual testà en favor del seu fill Jeroni a l'any 1649.
A l'any 1682, Jeroni Casals, pagès i propietari del mas Amich, abans dit Om (Ulmo), cabrevà a la Pia Almoina una terra situada a l'indret de Pautró, de tres jornals. Afrontava a l'est amb el camí de Girona a Caldes, al sud i a l'oest amb honor seu i al nord amb els hereus de Joan Llauger, de possessió del mas Comes.
El 1690 el mateix Jeroni Casals, pagès de Fornells, i la seva filla, Maria Casals i Civila, propietària del mas Alomar de Vilablareix, cabrevaren a l'ardiaca de la Selva el mas Bosch de Fornells, derruït i unit al seu mas Alomar, de 8 vessanes, que afrontava a l'est amb el Camí Real de Barcelona, al sud amb alou seu, a l'oest amb honor seu per Bonanat Celrà i a l nord amb honor seu per en Calvet.
Una terra del mas Bosch l'havia venuda Ramon de Cornellà, cirugià de Girona, a Ramon bernat de Bosch el 1298. Sobre aquesta terra, el seu propietari de 1354, Francesc de Bosch de Fornells, havia venut un cens de 15 sous a Tolsana, filla de Caravida Ravaia, jueu de Girona i esposa de Isaac des Mestre.
Informació extreta de:
Llibre "Masos de Fornells" de Josep Maria Marquès, editat per L'Ajuntament de Fornells
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)