També conegut com Can Arrufat, te units els antics masos Alzina i Arrufat.
A l'any 1358, Nicolau Estrac cabrevà el mas Aulina, el qual havia estat cabrevat anteriorment a l'any 1329 per Ramon Aulina, el que fa pensar que el mas restà despoblat per la peste de 1348.
A l'any 1367, Nicolau Estrac, cabrevà al monestir de Cardona 6 vessanes segregades del clos del mas Arrufat, 9 jornals que foren del mas Aulina i 3 jornals de bous al pla de Boventó.
En el llibre dels masos de Fornells, de Josep Maria Marquès, esmenta com a primer propietari a Nicolau Estrach, quina casa era obligada a fer cremar una llàntia, a l'església, potser per absorció d'un altre mas. Mn. Marquès l'identifica com a nebot de Vicenç Martí de Llambilles, però aquesta afirmació es contradiu amb el que consta en el pergamí del 17 d'octubre de 1359, conservat a l'Arxiu Municipal de Girona, corresponent al testament de dit Vicenç Martí, en que deixa diners a Pere , fill de Nicolau Esterac, de Fornells, el seu net, per tant, es desprèn que Vicenç Martí era el sogre de Nicolau Esterac.
En el capbreu de l'any 1409 fet a la Pia Almoina, Antoni Estrac cabreva el clos on hi havia hagut el capmàs Aulina, 10 jornals dels que 7 foren del mas Arrufat i 6 jornals enllà del Boventó, del mas Aulina.
El 1598, Bartomeu Estrac de l'Alzina cabrevà a l'Almoina tres peces de terra: la que havia estat el capmàs Alzina, el camp de 10 jornals dels que 7 foren del mas Arrufat i el camp de 6 jornals del mas AlzinaA l'any 1357, consta que Nicolau Estrach deu a l'església. En un pergamí de l'Arxiu Municipal de Girona, apareix com a nebot de Vicenç Martí de Llambilles. A l'any 1367 cabrevà al monestir de Cardona: I) 6 vessanes segregades del clos del mas Arrufat; II) 9 jornals que foren del mas Aulina; III) 3 jornals de bous al pla de Boventó.
En el "Memorial de les cases de pagès" de l'any 1715, és valorat amb 100 dobles.
Informació extreta de:
Llibre "Masos de Fornells" de Josep Maria Marquès, editat per L'Ajuntament de Fornells
Catàleg de Pergamins del Fons de l'Ajuntament de Girona - Fundació Noguera
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)