Abans Fornellets i Estrac de la Costa, té unit l'antic mas Llobet.
El nom de Fornellets prové del segle IX, quan la parròquia era coneguda com Fornell o Fornellet. Aquest mas encapçalava, per tant, el segon nucli de població del terme l'any 882, mentre que el primer era el poble actual.
A l'any 1175, abat de Cardona establí el mas que havia estat de Guillem de Fornellets a Esteve i Maria, esposos. I el 1184 el mateix abat empenyorà el mas Esteva de Fornellets. (Segons documents de la Pia Almoina)
Segons un document de la Pia Almoina, a l'any 1329, Alamanda, viuda de Miquel Llobet i tutora de la seva filla Bonanata, cabrevà el mas Fornellets de 15 jornals.
A l'any 1409, consta Montserrada Estrac com a propietària.
A l'any 1538, Joan Estrac de la Costa, cabrevà el mas Llobet al ferial de la seu.
També segons un altre document de la Pia Almoina, a l'any 1599, Montserrada Estrac de la Costa, esposa de Guerau Sunyer, cabrevà el mateix mas de 15 jornals de bous.
A l'any 1682, Narcís estrach cabravè el mas a la Pia Almoina.
A l'any 1747, Isidre Estrach de la Costa, vengué censal a Sant Daniel, que pagaren el seu fill Narcís i el net Jeroni.
A l'any 1771, Narcís Estrach de la Costa, que portava el mas, era casat amb Teresa Ferrer de Palol de Revardit i tenien un fill: Jeroni.
Jeroni Estrach, pagà censal de Sant Daniel (1805-1826) i es casà amb Francesca Illa, de Santa Llogaia de Terri. El seus fills foren: Josep (1832) i Francesca (1837).
Josep Estrach es casà amb Teresa Gibert i en segones núpcies, el 1855, amb Antònia Salelles i Busó, de Caldes de Malavella. Els seus fills foren: Maria (1857), Carme (1860), Zacarías (1862), Dolors (1866), Baldomer (1869), Teodor (1872) i Lluïsa (1875).
Bona part del mas Estrach fou venuda el 1858 a Miquel Boix de Figueres i en Cobarsí de Vilobí, a fi de satisfer deutes.
Informació extreta de:
Llibre "Masos de Fornells" de Josep Maria Marquès, editat per L'Ajuntament de Fornells
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)