El mas d'en Figa, esmentat també com a la Rebollosa, està situat a un altitud de 255 metres sobre el nivell del mar, bastit en un replà a la vall del vessant de la muntanya del Puig Alt i del Puig de Pení, on s'esmunyen les aigües formant la capçalera de la riera dels Jònculs1.
De la mateixa data i tipologia que els masos Llobatera i sa Roca, propis de la baixa edat mitjana, tots tres masos estan construïts amb la pedra extreta del seu propi emplaçament. Avui abandonats i derruïts, han quedat integrats al mig del Parc Natural de Cap de Creus i constitueixen tres valuosos exemples de l'arquitectura popular dels segles XII-XIV.
L'any 976 el comte d'Empúries Gausfred va fer una important donació territorial a l'abat de Santa Maria de Roses: cinquanta quilòmetres quadrats de terres que s'estenien des de la badia de Jòncols fins a arribar al massís de Pení, on s'ubicaren els tres masos esmentats. L'any 1174, el comte d'Empúries i la seva mare Jussiana, ratificaren i augmentaren la donació amb tots els homes i dones, animals i possessions que es trobaven a dins. Un segle després, els monjos establiren en emfiteusi una gran partida de terra que va donar origen al mas d'en Figa, el qual ja existia l'any 1387, quan, en plena guerra feudal de l'Empordà, el rei Pere III el Cerimoniós incorporà el comtat d'Empúries a la Corona. Aquesta atorgà un privilegoi a Cadaqués pel qual la defensa de la vila arribava fins a un perímetre exterior de protecció que coincidia amb dits masos, decretant que en cas de guerra es pogessin refugiar a Cadaqués, perquè era més proper que Roses2.
1 "Els masos de Roses", per Joan Rabell i Coll
2 "Els masos perduts del Cap de Creus", per Arnald Plujà i Canals
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )