El mas dels Arbrers, esmentat també com La Gascona o mas dels Arbres. La seva extensió de terreny és de 652 vessanes de camps, erm i mont escabrós amb roques i penyes1, forma part del grup de masos bastits al massís de Pení, entre 300 i 400 metres d'alçada, ocupant una clotada propera al rec que els garantia l'aigua per al bestiar2.
El mas dels Arbrers data de finals del segleXVIII, quan la demanda de vi féu incrementar les terres de conreu i el seu titular concedí alguns establiments emfitèutics per plantar-hi vinya, tot i que la major part de gleva va quedar destinada a pasturar-hi tota mena de ramats2.
El primer testimoni documental que es disposa data de l'any 1843, en el capbreu de Roses, on s'esmenta que la finca està en domini directe del comte d'Empúries i gravada per dos censos, un de 750 lliures a favor de la Reverenda Comunitat de Preveres de Palamós, i l'altre d'igual import a l'extingit convent d'Agustins del mateix Palamós1.
En aquesta data era propietat de Silvestre Puignau i Sarola, hisendat nascut al mas Puignau de la muntanya de Sant Baldiri i distingit familiar del Sant Ofici, que l'any 1807 maridà amb la vídua Teresa Bohera Ballesta de Cadaqués, en una doble cerimònia contreta també pels seus respectius fills, Jaume i Cristina. Els quatre nous cónjuges, doblement emparentats, fixaren la residència a Cadaqués, on continuaren incrementant el seu patrimoni, amb el mas dels Arbrers, entre d'altres2.
1 "Els masos de Roses", per Joan Rabell i Coll
2 "Els masos perduts del Cap de Creus", per Arnald Plujà i Canals
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )