Organització Territori

Parròquia de Sant Feliu de Parlavà

Vist: 118

El comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el seu testament de l’any 989, deixava al seu fidel Guillem, fill de Guitizà, un alou del terme de “Palacio Ravano”.

La primera notícia coneguda sobre l’església és de l’any 1019, en l’acta fundacional de la canònica de la seu de Girona. La comunitat entrava en possessió de la meitat de la parròquia de Sant Feliu de Palatio Rabuni amb totes les seves pertinences, una de les donacions dels comtes Ermessenda i Berenguer. Altres notícies sobre l’església, posteriors, són dels segles XI i XII.

Els bisbes gironins anaren acreixent el domini sobre Parlavà, un dels molts que tenien al Baix Empordà. Pel maig del 1269 el comte Ponç-Hug d’Empúries i el seu fill Huguet permutaren amb el bisbe Pere de Castellnou la jurisdicció civil i criminal de Rupià, Ultramort i Parlavà, el dret de notaria a Rupià i la jurisdicció sobre els homes d’església de Fonolleres, per la jurisdicció sobre Canet (de Verges) i Sant Iscle d’Empordà. Pel juliol del mateix any, trenta veïns de Parlavà reconeixien al bisbe, com a senyor del castell de Rupià, que la seva parròquia es trobava dins el terme d’aquest castell episcopal.

L’any 1314 el bisbe Guillem de Vilamarí comprà al batlle Pere de Xesa totes les possessions que tenia al terme de Parlavà1.

La parròquia de Sant Feliu de Parlavà depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.

1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)