Els llocs de Palol i Vila-robau, separats pel Fluvià, pertanyen actualment als termes municipals de Torroella de Fluvià i Ventalló, respectivament. Tanmateix, antigament aquests dos llocs formaven un sol districte parroquial, la parròquia del qual era Sant Genís de Palol, y la capella de Sant Andreu de Vila-robau en depenia, primer com a simple capella i, a partir de l’any 1573, com a església sufragània.
A la primeria del segle XVII aquesta situació havia canviat totalment, jaque tant Sant Genís de Palol com Sant Andreu de Vila-robau s’havien convertit en sufragànies de la parròquia de Sant Mori; no obstant això, mentre que anys més tard l’església de Vila-robau esdevingué parròquia independent, Sant Genís restà desafectada del culte en una data imprecisa, probablement a causa de la manca de població a la seva rodalia.
L’any 947, l’església de Sant Genís, al lloc de Pineda, i l’alou de Palol són esmentats entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, segons un diploma del rei Lluís el d’Ultramar: “Ecclesiam sancti Genesii in comitatu Gerundensi in loco qui dicitur Pineta cum alodio Palatiolo”. Tanmateix, no és gens clar que aquesta cita es refereixi al lloc i a l’església de Sant Genís de Palol, per tal com la situa al comtat de Girona i no a Empúries. En conseqüència, també cal posar en dubte les al·lusions posteriors a la possessió de Sant Pere de Rodes sobre Palol i la seva església de Sant Genís. Així, en una epístola del papa Benet VI adreçada l’any 974 a l’abat Hildesind, surt esmentada la “villam Palatioli cum Ecclesia Sancti Genesii”, i l’any 984, en un precepte del rei Lotari a favor de l’esmentat cenobi, aquesta possessió és anomenada “alodium Palaciolo cum Ecclesia sancti Genesii”.
La parròquia de Sant Genís de Palol al final del segle XI havia passat a dependre del priorat de Sant Tomàs de Fluvià, que pertanyia a Sant Víctor de Marsella. Segons figura en un text de l’any 1146, el bisbe Berenguer Dalmau, després d’una sentència judicial, restituí la donació inicial d’aquesta parròquia feta pel bisbe Bernat Umbert (1093-1111) al priorat de Sant Tomàs amb motiu de la dedicació de l’església d’aquest cenobi.
L’església de Sant Genís de Palol és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV1.
La parròquia de Sant Genís de Palol de Vila-robau o de Fluvià depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)