De Sant Cristòfol de Fonolleres hi ha notícia de l’any 1122, quan Estefania de Fonolleres definí al bisbe i a aquesta església tot el que percebia de l’església i dels clergues de Parlavà.
Segons l’acta de consagració de Sant Iscle d’Empordà de l’any 1123, els límits meridionals d’aquesta parròquia eren el riu Daró i el terme (parroquial) de Sant Cristòfol de Fonolleres.
L’església de Fonolleres és esmentada a les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i, com a parròquia, a les llistes diocesanes del 1362 i del final del segle XIV. Ha mantingut, posteriorment, la categoria d’església parroquial1.
La parròquia de Sant Cristòfol de Fonolleres depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)