L’església de Santa Maria de l’Om que, com ja hem esmentat, era l’antiga parròquia de Pelacalç, és avui un santuari o ermita dependent de la parroquial de Sant Sadurní de Montiró. El temple és isolat al mig de la plana prop d’una cruïlla de vells camins.
Aquesta església és esmentada en les Radones decimarum dels anys 1279 i 1280 amb el nom d’ecclesia sancte Marie de Ulmo i sancte Marie de Hulmo, respectivament. Així mateix figura en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV, on és anomenada Ecclesia parrochialis sancte Marie de Ulmo de Palacals.
L’any 1442, el bisbe Bernat de Pau concedia indulgències per a la reparació d’aquest temple, que era considerat en mal estat.
Fou al segle XVII que Santa Maria de l’Om perdé la seva categoria de parròquia independent; en el nomenclàtor publicat per Romaguera l’any 1691 es diu que s’havia unit a la parròquia de Montiró: Beatae Mariae de Ulmo seu de Palacalis et Sancti Saturnini de Montiro, unit. Des d’aleshores, convertida en santuari marià, la seva popularitat anà augmentant. La Mare de Déu de l’Om era invocada per ensenyar a parlar els infants i hom creia que tenia poders per tornar la parla als muts, ja que segons la llegenda fou precisament una pastora muda qui trobà la imatge dins la soca d’un om. També era invocada per demanar la pluja i amb aquesta finalitat els anys 1719 i 1737 hom organitzà processons des de Montiró.
L’aplec de la Mare de Déu de l’Om se celebrava la diada del 15 d’agost. La primitiva imatge de la Mare de Déu era una talla de fusta, suposem romànica; l’any 1605 fou beneïda una nova talla, que fou destruïda, com tot l’altar, en l’incendi del 1863. Uns anys més tard, el 1866, se’n féu una nova, obra de Josep Algans de Peralada, i al final d’aquesta mateixa centúria hi fou entronitzada una nova imatge. Finalment, després de la destrucció de què fou objecte l’any 1936, hi fou instal·lada una altra talla l’any 1953.
Cal no confondre aquesta església amb el priorat homònim de Santa Maria de l’Om, de Masarac, on hi havia una comunitat monàstica que depenia de Santa Maria de Vilabertran. Aquesta confusió —creada per F. Monsalvatje en atribuir diferents documents dels segles XI i XII, que en realitat feien referència al priorat homònim de Masarac, a aquesta església— ha estat seguida posteriorment per diversos autors1.
La parròquia de Santa Maria de l'Om o de Palacals depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)