El lloc de Santa Eulàlia ja és documentat l’any 915, quan una dama anomenada Avalatrúdia vengué una terra a Gaufred, situada a la “villa que dicitur Sancta Eulalia”, al comtat d’Empúries. El topònim sembla demostrar que ja hi havia l’església sota aquesta advocació. També, l’any 982, un alou de Palau de Santa Eulàlia fou llegat pel prevere Guiu a un nebot seu.
L’any 1017, en la butlla del papa Benet VIII a favor del monestir de Camprodon, són confirmades les possessions que tenia aquest cenobi al lloc de Santa Eulàlia: “et in sancta Eularia ipsos masos cum ejus alodes…”.
En l’acta de consagració de Sant Miquel de Fluvià de l’any 1066 és consignat que el territori d’aquest monestir limitava amb el terme de Santa Eulàlia.
L’església de Santa Eulàlia figura com a parroquial en diferents instruments i nomenclàtors diocesans des del segle XIV, funció que ha mantingut fins avui1.
La parròquia de Santa Eulàlia de Palau-sardiaca depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)