En un capbreu de les possessions que tenia infeudades el monestir de Sant Quirc de Colera, datable vers el darrer quart del segle XI, és esmentat l’alou de la vila de Mollet, el qual tenia, per aquest monestir, Ramon Guillem, vescomte castri Birtini.
L’any 1093 el bisbe Berenguer Guifré donà a la canònica de Santa Maria de Vilabertran l’església de Sant Cebrià de Mollet, juntament amb les de Santa Maria de l’Om i Sant Martí, de Masarac. Tanmateix, aquest domini dels canonges de Vilabertran sobre l’església de Mollet no apareix confirmat a les butlles papals del segle XII favorables al dit cenobi.
Sant Cebrià de Mollet fou una de les nombroses esglésies del pagus de Peralada sobre les quals pretenien tenir drets de possessió els monjos de Sant Quirc de Colera, ja que figura en una sentència de Carles el Calb, datada a l’any 844. Aquest document només és conegut per una còpia que figura al Llibre dels Feus de la cúria episcopal, del segle XIII. Hom suposa que en aquesta època el text fou falsificat o, almenys, molt manipulat; cal creure que pertany a aquesta alteració l’al·lusió a les esglésies que els monjos s’atribuïen com a pròpies, entre les quals hi ha Sant Cebrià de Mollet.
Aquesta església figura en les llistes per a recaptar el delme dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors de parròquies de la diòcesi gironina del segle XIV i posteriors. Ha mantingut la categoria parroquial.
El monestir de Sant Quirc de Colera va acréixer considerablement la seva presència feudal a Mollet al final del segle XIV. El 30 de setembre de 1392 el donzell Berenguer Sord, de Vilanova de la Muga, vengué per 25 000 sous al dit monestir, en lliure i franc alou, el lloc de Mollet amb diferents masos, els homes i les dones que hi habitaven i amb totes les servituds i els drets corresponents. El mateix dia l’abat en prengué possessió. L’any 1461 és enregistrat un establiment d’emfiteusi per la comunitat de Sant Quirc de la “Casa de l’Abat” de Mollet i diversos terrenys del mateix lloc, al batlle que hi tenia el monestir1.
La parròquia de Santa Cebrià de Mollet depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)