L’església parroquial de Sant Martí de Jafre és situada a la part més alta de la població, vora les restes del castell medieval. El lloc de “lapher” i la seva església de Sant Martí són esmentats l’any 982 en el testament sacramental del clergue Guigo entre els nombrosos indrets on aquest personatge tenia possessions.
El lloc també apareix esmentat l’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII a favor del monestir de Banyoles. L’església, com a parroquial, és esmentada l’any 1163 en el testament del cavaller Ponç Guillem d’Ultrera, i també l’any 1243. Als segles XIII i XIV hi ha notícies de la infeudació de diferents parts del delme de Jafre pel bisbe de Girona. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 apareix amb les variants de “Jafiro” i “Jafero”, respectivament. De l’edifici medieval no es conserven restes, puix que l’actual construcció fou ordenada de construir l’any 1739, tot aprofitant els murs del castell “que romanien molt forts i bons”. L’any 1771 hi fou afegida una capella, la sagristia i l’escala del cor a la banda de migjorn. L’any 1819 fou construït el campanar i els anys 1823 i 1824 la porta del frontis1.
La parròquia de Sant Martí de Jafre depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)