Sant Climent apareix entre els llocs on tenia possessions el monestir de Sant Pere de Rodes en diversos documents del segle X: en l’epístola del papa Benet VI de l’any 974, en el precepte del rei Lotari de l’any 982 i en la confirmació que en féu el papa Joan XV l’any 990. L’any 989 el comte Gausfred deixà un alou al mateix monestir.
El topònim indica que l’església ja existia. L’any 1226 fou enregistrat l’homenatge que Dalmau de Rocabertí prestà al bisbe Alemany pel que fa a diferents delmes que tenia en feu de l’església de Girona, entre els quals hi havia els de Vilartolí i Sant Climent. Els anys 1279 i 1280 l’“ecclesia sancti Clementis” figura en les llistes confeccionades per recol·l.ir la dècima per a les croades. L’any 1362 consta que l’església de “sancti Clementis de Ceboleria” tenia agregats el “terrítorium de Vilartolino” i el “mansum de Dylastre” (Ullastre), amb l’aparició, doncs, de l’apellatiu “Sescebes”. En els nomenclàtors d’esglésies de la diòcesi del final del segle XIV, la parròquia de Sant Climent surt esmentada com a “ecclesia parrochialis Sancti Clementis Ceboleria” i “Sancto Clemente de Cebolera”. En aquestes llistes Sant Climent té com a sufragània la capella de Santa Fe dels Solers. Amb relació a aquesta església cal esmentar el precepte de Carles el Calb, de l’any 844, document fals, o molt alterat, redactat abans del segle XIII, on Sant Climent, com altres esglésies de l’Albera, figura com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera. L’església actual és un edifici de la segona meitat del segle XVIII. D’acord amb la data que figura a la portada, devia acabar d’ésser construït pels volts de l’any 1687.
La parròquia de Sant Climent Sescebes (o de Cebollera) depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
Veure també: Arqueologia a Sant Climent Sescebes
1 Art Romànic. Enviclopèdia.cat
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)