Al llarg dels gairebé 25 anys que dura el conflicte entre pagesos i feudals, el castell del municipi selvatà hi té un gran protagonisme per la seva ubicació, motiu pel qual va estar ocupat en diverses ocasions, en uns episodis històrics força desconeguts, però molt significatius.
Laura Teixidor i Parra
La Revolta dels remences va ser un conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella per reivindicar l’abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap als senyors feudals. I és que fins llavors els vassalls havien de viure a les terres que cultivaven sense possibilitat de marxar-ne si no pagaven una quantitat de diners -que s’anomenava remença- al seu senyor. D’altra banda, si es venien propietats del mas, una part de la venda era per al senyor feudal. A més, la dona i filles del pagès podien servir a la casa del senyor si aquest ho decidia i a vegades havien d’alletar-ne els fills.
El conflicte va agafar especial protagonisme a la Garrotxa i la part oriental del Ripollès, a més d’algunes zones de la Selva, amb batalles conegudes a la Vall d’en Bas, Santa Pau o Castellfollit de la Roca, entre d’altres. Però una part important de la revolta va tenir com a escenari el municipi de Brunyola i, més concretament, el castell, que va protagonitzar alguns dels episodis més determinants, però a la vegada més desconeguts.
Una de les quatre torres cantoneres del castell. Actualment en queden dues i, la tercera, és el campanar de l’església. DAVID APARICIO
L’investigador i historiador local Ricard Teixidor recupera el paper de Brunyola en la guerra entre pagesos i feudals i li dedica el capítol «El castell durant la revolta remença» del llibre Brunyola. De castell a poble i de baronia a municipi, editat per l’Ajuntament de Brunyola amb motiu dels nou-cents anys d’història del castell. Ara el consistori hi dedica una exposició permanent que es pot visitar al municipi.
Seguint l’explicació de Teixidor, Brunyola va tenir molt pes en la revolta perquè «la baronia estava situada en territori remença i el castell controlava el pas de camins importants; per això va ser ocupat pels dos bàndols».
La baronia s’estenia per les parròquies de Brunyola, Sant Martí Sapresa, Sant Dalmai i una part de les d’Estanyol i Salitja. El poder estava concentrat al castell, al centre de la baronia. Havia estat del llinatge dels Cabrera fins que el 1282 Ramon de Cabrera el va vendre al clergue Guillem Gaufred, que el 1292 el va deixar per testament a la Pia Almoina de Girona. Des de llavors i fins al segle XVIII el senyor feudal de Brunyola va ser el paborde de la Pia Almoina. De fet, el castell sempre ha sigut un símbol per al municipi, tenint en compte tots els esdeveniments històrics que ha protagonitzat. «Certament, es tracta de l’edifici que dona rellevància a Brunyola», concreta Teixidor, qui afegeix que el castell també va acollir les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès (s.XIX), que van fer-hi «autèntiques destrosses, també van convertir l’església parroquial en una quadra per als cavalls i va desaparèixer l’arxiu parroquial».
Alguns dels masos de Brunyola en l’actualitat. DAVID APARICIO
En el context de la revolta, a la baronia hi havia setanta masos i les cases dels rectors, gairebé la meitat que el segle anterior, quan la pandèmia de la pesta negra va arrasar amb un percentatge elevat de la població.
Negociacions fallides
Arran de l’esclat de la Guerra Civil Catalana entre Joan II i els nobles, ciutadans i eclesiàstics, representats per la Generalitat, els pagesos es van posar al costat del rei. La irrupció de la revolta va ser el final d’un llarg procés de negociacions que no havien prosperat i es va accentuar després de les promeses falses del rei anterior, Alfons IV el Magnànim, de permetre que es constituís un sindicat remença. Abans que el problema s’agreugés, els pagesos van ser convocats a la plaça pública per arribar a un acord sobre la redempció total dels mals usos; a Brunyola en van ser un total de 28. Com que no s’arribà a cap pacte, van començar els aldarulls.
El castell va ser ocupat dues vegades pels pagesos. La primera intrusió va ser l’any 1462, quan uns pagesos revoltats, del terme del castell i de fora, van ser comandats per un pagès de Vilobí, anomenat Joan Alrà, i el mateix paborde, senyor del castell, hi va haver d’intercedir. Tot i així, els mateixos pagesos van fer-lo pres, tot portant-lo a Barcelona, i van ocupar el castell durant mesos. No se sap el temps exacte que els remences van tenir el castell ocupat, però vuit anys més tard, Brunyola ja estava en mans de Joan Sarriera, capità d’armes de Girona i, per tant, el castell havia retornat al control del paborde de la Pia Almoina.
El 1472, la Guerra Civil de Catalunya finalitza i el rei Joan II es torna a imposar com a sobirà dels catalans. Malgrat tot, el conflicte devasta Catalunya i accentua la decadència econòmica i política. Cal afegir-hi el problema remença que, malgrat les promeses, subsisteix encara. En aquesta segona revolta, els pagesos van tornar a ocupar el castell al llarg de sis mesos del 1485.
El successor de Joan II, el rei Ferran II, vol acabar amb el problema remença i imposar la pau en les zones revoltades, no per la força de les armes sinó a través de la negociació. Un dels seus delegats es reuneix amb Verntallat, líder dels remences, i els síndics per tal de signar un compromís per posar fi a les hostilitats. En una de les clàusules, els pagesos de Brunyola van prometre retornar immediatament el castell a la Pia Almoina i, tot i que d’entrada es van resistir, el van acabar cedint.
Simulació d'un casament
Un dels episodis més curiosos que relata Teixidor és el de l’intent fallit d’una tercera ocupació al castell amb la simulació d’un casament. Aquesta estratègia va ser ideada per Narcís Goxat, un cabdill dels remences que continuaven revoltats tot i la signatura del pacte, anomenat Compromís d’Amer. El gener de 1486 es trobava al capdavant d’un grup de 400 pagesos que tornaven a assetjar el castell, tot i estar defensat per bastants guardians. És per això que va idear una estratègia original: simular la celebració d’un casament
Il·lustració del fals casament per poder assaltar el castell per tercera vegada. RICARD DILMÉ
En aquella època era costum que la núvia arribés a la cerimònia acompanyada d’un gran seguici, i com que l’església de Brunyola es trobava a dins del castell, calia obrir el portal. Tot i així, els guardians els van descobrir i els van fer fora. Goxat va ser condemnat a mort, com la majoria de cabdills remences, però el rei els va acabar commutant la sentència uns anys més tard.
Fi de la revolta
Finalment, l’acord definitiu amb els remences va arribar el 21 d’abril de 1486, quan el rei es va comprometre a abolir els mals usos. Tot i que no va derogar el sistema feudal, tal com demanava una gran part dels pagesos, des d’aquella data no hi ha més notícies d’aldarulls i es posa fi a la revolta dels remences.
Detall d’una espitllera per a arma de foc, al castell de Brunyola. RICARD TEIXIDOR
Durant tota la guerra i atesa la situació de conflictivitat, es fa necessari que el castell estigui ben custodiat contínuament. Això suposa una gran despesa per a la Pia Almoina, tal com recullen els documents històrics. D’una banda, es contracten guardians de diverses procedències i pagats a sou diari, a més de dotar-los d’armament. Per alimentar-los, cal enviar- los regularment queviures. El blat i el mestall es trametien des de Girona i el port de Sant Feliu, on es descarregava dels vaixells. Cal pensar que el transport d’aquests aliments, vigilat per homes armats i per uns camins en mal estat amb perill, encarien el producte. En definitiva, malgrat tots els esforços econòmics del paborde, no va evitar que el castell fos assaltat més d’una vegada.
L'exposició
El llibre que recull el capítol històric de la revolta dels remences a Brunyola es va publicar el 2006, després de deu anys de recerca en diversos arxius. Ricard Teixidor (Aiguaviva, 1950) va anar a viure a Brunyola quan tenia cinc anys i des de sempre va mostrar interès per conèixer la història del seu municipi. «A part del sentimentalisme i la curiositat, el que realment va motivar-me a saber-ne la història i escriure-la, va ser l’enorme quantitat de documentació antiga que vaig anar trobant i que encara no se sabia», explica Teixidor. Part d’aquesta documentació testifica el pas de la revolta dels remences per Brunyola, motiu pel qual l’Ajuntament de Brunyola i Sant Martí Sapresa, amb el suport de la Diputació de Girona, ha recuperat aquest esdeveniment en una exposició permanent que es va inaugurar l’1 d’octubre, amb motiu de la Fira de l’Avellana. Aquell mateix dia la van inaugurar a l'Ajuntament l’autor, Ricard Teixidor i Joan Llinàs, historiador i arqueòleg que va adaptar-ne els textos i el guió en els plafons que la formen.
Visitants mirant l’exposició, el dia de la inauguració, a l'Ajuntament. DAVID APARICIO
La mostra està integrada per vuit planells informatius, que relaten els esdeveniments més destacats, com ara els dos assaltaments al castell, la simulació del casament i el context històric a Catalunya, entre altres aspectes. Els textos estan acompanyats per imatges actuals de masos que van tenir protagonisme en la revolta, fragments de llibres de diversos arxius, il·lustracions que recreen alguns dels esdeveniments més importants -fetes per Ricard Dilmé-, fotografies de detalls del castell i l’església de Sant Fruitós i uns mapes de la baronia de Brunyola al primer terç del segle XIV i de les comarques afectades per la revolta.
Joan Llinàs (Sils,1966), que també és director de projectes de l’empresa Atri Cultura i Patrimoni, és el coordinador de la mostra. «En Ricard em va proposar la idea de fer una exposició i no vaig tenir cap dubte, la revolta dels remences va ser un fet molt important per a Brunyola i té molt sentit que el mateix castell, que va ser-ne protagonista, aculli aquests plafons».
Joan Llinàs (a l’esquerra) i Ricard Teixidor. DAVID APARICIO
Llinàs assegura que la difusió de la història s’ha d’anar reinventant per tal d’adaptar-se al públic actual. «Realment hi ha molt d’interès per conèixer el nostre passat, però les persones que ens dediquem a difondre la història i el patrimoni som conscients que ens hem d’apropar a la ciutadania amb un gran ventall de recursos per despertar-los encara més la curiositat».
Publicada al diari "Diari de Girona "(El Dominical), 23 d'octubre de 2022 - Laura Teixidor i Parra
© Ricard Teixidor i Palau - Edita: Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)