Treball de Ricard Teixidor i Palau, publicat al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2015

L’any 1336, la parròquia de Sant Dalmai ocupa la mateixa superfície que en l’actualitat, tret del petit enclavament dins de la parròquia d’Estanyol. Està sota la jurisdicció del castell de Brunyola des de l’any 1293, del qual la Pia Almoina del pa de la seu de Girona n’és el senyor.

Va ser aquí, a la plaça de l’església, on el paborde en va prendre possessió per donar compliment a la disposició testamentària de l’anterior senyor, el clergue i tresorer de la catedral de Girona, Guillem Gaufred.

El llegat comprèn, a més, el domini directe sobre les terres en l’àmbit de tota la jurisdicció, que abasta la major part del nombre total de masos. Quants n’hi havia, quins eren els seus noms i dels seus tenidors, i quants han arribat fins als nostres dies? Això és el que explicarem.

Tota la informació en un sol pergamí

En aquesta data, Pere Casadevall és el paborde de l’Almoina i vol saber quines són les terres que estan sota el seu domini directe i les rendes que li han de ser degudes. Així que, tots els emfiteutes de Sant Dalmai li hauran de confessar el masos i les terres que posseeixen i les prestacions senyorials que fan cada any. Envia el notari Berenguer d’Horta a Sant Dalmai a fi de que anoti les possessions que tots els emfiteutes hauran de declarar. Aquesta tasca dura temps, potser setmanes, perquè hi ha molts de masos escampats arreu de la parròquia. Quina feinada! Una vegada ha estat recollida tota la informació, el notari, ja a Girona, ordena els apunts. L’última fase és el redactat. A poc a poc va dictant les confessions de cada un dels declarants a l’escrivà, que ho transcriu amb cal·ligrafia clara sobre peces de pergamí. Després, les pells són cosides una darrere l’altre i en resulta un tira de pergamí de 625 x 55 cm. (cf. Figura 1).

Figura 1. Rotlle de pergamí de 625 x 55 cm que conté el capbreu de la parròquia de Sant Dalmai de l’any 1336 (ADG)

Al mes de juny de 1336, està redactat i tots els emfieutes són citats a la notaria del castell de Brunyola. Un a un van passant; primer escolten la declaració que el notari els llegeix, perquè no en saben de lletra; i ho fa en català, tot i que el document està escrit en llatí. Després signen conjuntament amb dos testimonis. Convenientment enrotllat, el pergamí és lliurat al paborde de l’Almoina que el farà guardar en lloc segur. Actualment, es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona, fons Pia Almoina. A mesura que l’anàvem desenrotllant i llegíem aquelles paraules escrites amb lletres menudes, amb una cal·ligrafia bella i seguint una línia recta, ens fèiem creus de com, després d’haver passat 679 anys, es mantingui en tan bon estat de conservació¹.

Contingut del capbreu

Aquest capbreu ens aporta una informació important sobre la propietat de la terra repartida entre les senyories directes, amb els masos que hi havia i els noms de llurs tenidors. Gràcies a això i a una poca documentació addicional, hem pogut saber com era el poblament en aquesta parròquia.

Hem classificat els emfiteutes de la parròquia de Sant Dalmai en tres grups. En el primer grup hi ha els que reconeixen ser homes propis sòlids de l’Almoina per raó del seu mas o borda i estar sotmesos al pagament dels mals usos. Els homes i dones d’aquests masos i bordes són remences. Primer declaren el capmàs que comprèn clos, casa, era, farraginal, quintana i, en alguns casos, hort; altres parcel·les o peces de terra aglevades i, per últim les prestacions en moneda i en espècie degudes. Però, com que la majoria tenen terres per altres senyors, també les confessen. Són vint-i-sis. Com a exemple posem el mas Rovira (cf. Figura 2).

 

Figura 2. Can Rovira. El mas surt documentat per primera vegada l’any 1227. Era propi de la Pia Almoina. La masia és originària del segle XVII, segons es pot llegir a la llinda de la porta d’entrada, Jaume Ruvira, 1643. (Fot. Pitu Borrell, 2015)

En el segon grup hi incloem els emfiteutes que no són propis de l’Almoina però declaren les parcel·les que estan sota el seu domini. També són titulars de masos que tenen per altres senyors. Dels setze documentats, només n’hem pogut ubicat sis en dominis senyorials. Com a exemples, posem el mas Turon² (cf. Figura 3)

En el tercer grup hi ha dos emfiteutes³ que són titulars de masos que no tenen terres per a l’Almoina però surten en afrontacions i dels quals n’hem ubicat un en dominis senyorials.⁴ Cal afegir-hi, a més, cinc habitants de fora del terme de Sant Dalmai que tenen alguna possessió per a l’Almoina. En total hi ha, doncs, 47 declarants (cf. Quadre 1) i, sumats, surten 41 masos, 2 bordes i 1 masoveria. Creiem poc probable l’existència d’altres masos. Entre els masos que no en coneixem el senyor directe, és possible que algun o alguns siguin aloers, tot i que en tenim cap informació. Amb totes aquestes dades, podem fer un còmput de masos i parcel·les de terra, distribuïts per senyories.

Figura 3. Can Turon. El mas surt documentat per primera vegada l’any 1302. Era propi de la Sagristia segona de la seu de Girona i posseïa un molí fariner. La masia és originària del segle XVI, segons es pot llegir a la llinda de la porta d’entrada, Dalmau Toron, 1576 (Fot. Pitu Borrell, 2015).

Quadre 1. Masos propis de l’Almoina

N.	MAS O BORDA	TITULAR	PRIMER ESMENT	SENYORS DIRECTES (NÚM. PARCEL·LES)
A. Homes propis de l’Almoina del Pa
1	Borda Creixell	Ermessenda, vídua d’Arnau Creixell	1336	Almoina del Pa (5)
2	Borda Roqueta	Pere Romeu	1282	Almoina del Pa (4), església de Sant Dalmai (3), alou fiscal (1)
3	Mas Aulina o Fontlledosa	Bernat Fontlledosa	1336	Almoina del Pa (5), Hospital Nou (2), monestir de Sant Pere de Galligants (2), església de Sant Dalmai (1), hereu de Berenguer de Paba (1), pabordia de Novembre de la seu de Girona (1)
4	Mas Bells	Pere Bells	1227	Almoina del Pa (4)
5	Mas Berenguer	Bernat Berenguer	1336	Almoina del Pa (4), altar de Sant Vicenç de l’església de Sant Feliu de Girona (2), monestir de Sant Daniel de Girona (1)
6	Mas Boades	Bernat Boades	1227	Almoina del Pa (1), pabordia de Novembre de la seu de Girona (2), Ramon Grau (2), monestir de Sant Salvador de Breda (2), monestir de Sant Pere de Galligants (1), els Vilademany, cavallers (1), alou fiscal (12), alou franc (2)
7	Mas Bohigues	Pere Bohigues	1227	Almoina del Pa (8), Pabordia de Novembre la seu de Girona (1), monestir de Sant Pere de Galligants (2)
8	Mas Bosch	Berenguer Bosch	1227	Almoina del Pa (4), hereu de Berenguer de Paba (4), monestir de Sant Pere de Galligants (1)
9	Mas Bover	Arnau Bover i la seva esposa Guillema	1282	Almoina del Pa (2), monestir de Sant Pere de Galligants (1), alou fiscal (6)
10	Mas Capella	Berenguer Capella	1227	Almoina del Pa (8), hereu del cavaller Berenguer de Paba (2), capella de Serrallonga (1), pabordia de Novembre de la seu de Girona (1), hereu del mas Falgueres de Brunyola (1)
11	Mas Esteve	Guillem Esteve	1336	Almoina del Pa (3), monestir de Sant Pere de Galligants (3), Hospital Nou (1)
12	Mas Ferrer o Serra	Guillem Ferrer	1282	Almoina del Pa (3), pabordia de Novembre de la seu de Girona (2), Pere Riera d’Osor (1), Hospital Nou (1), hereu de Berenguer de Paba (1), alou franc (1)
13	Mas Guasuach	Jaume Guausach	1282	Almoina del Pa (1)
14	Mas Juliol	Guillem Juliol	1282	Almoina del Pa (6)
15	Mas Llepavins	Guillema, vídua de Guillem Llepavins	1282	Almoina del Pa (6), pabordia de Novembre de la seu de Girona (1), pabordia de Tordera de l’església de Sant Feliu de Girona (1)
16	Mas Mateu	Pere Ramon Mateu	1282	Almoina del Pa (1), hereu del cavaller Berenguer de Paba (1), església de Sant Dalmai (1)
17	Mas Moragues	Guillem Moragues	1282	Almoina del Pa (7), alou fiscal (5)
18	Mas Morell d’Aiguamorta	Guillem Morell	1227	Almoina del Pa (8)
19	Mas Net	Arnau Net	1282	Almoina del Pa (10)
20	Mas Pla	Pere Pla	1282	Almoina del Pa (3), rector de Sant Dalmai (2), Hospital Nou (1), alou fiscal (1)
21	Mas Planes	Domingo Planes	1227	Almoina del Pa (4), alou fiscal (1), pabordia de Novembre de la seu de Girona (1)
22	Mas Pujol	Pere Pujol	1282	Almoina del Pa (4), rector de Sant Dalmai (1), Hospital de Sant Llorenç de les Arenes (1)
23	Mas Quintana	Guillem Quintana	1282	Almoina del Pa (1), alou fiscal (2)
24	Mas Rovira (Parròquia de Sant Dalmai)	Ramon Rovira	1227	Almoina del Pa (2), Hospital Nou (1), alou fiscal (2)
25	Mas Severich	Guerau Severich	1282	Almoina del Pa (3)
26	Mas Vidal	Alamanda, vídua de Guillem Vidal	1227	Almoina del Pa (2), Ramon Grau ciutadà de Girona (2), Hospital Nou (2), monestir de Sant Salvador de Breda (1), monestir de Sant Pere de Galligants (1), pabordia de Novembre de la seu de Girona (1), pabordia de Tordera de l’església de Sant Feliu de Girona (1), castell de Vilobí (1), església de Sant Dalmai (1), sagristia segona de la seu de Girona (1), alou fiscal (1)
B. Homes propis d’altres senyors amb terres sota domini de l’Almoina
27	Mas Ballestar	Pere Ballestar	1323	Almoina del Pa (4). Senyor del mas: Hospital Nou de Girona
28	Mas Canyet	Ramon Canyet	1227	Almoina del Pa (1)
29	Mas Costa5	Berenguer Costa	1313	Almoina del Pa (5), alou fiscal (5)
30	Mas Devesa	Ramon Devesa	1227	Almoina del Pa (1)
31	Mas Miret	Guillem Miret	1314	alou fiscal (1)
32	Mas Olivera (p. de Sant Dalmai)	Pere Olivera	1227	Almoina del Pa (1)
33	Mas Olivera (p. De Salitja)	Ramon Olivera	1314	Presta censos al senyor de Salelles per la servitud de la ferreria per raó d’unes terres situades al terme de Sant Dalmai “de pertinències” del mas Joan i que té en feu per a l’Almoina
34	Mas Reixach	Guillem Reixach	1348	Almoina del Pa (1). Senyor del mas: els Vilademany, cavallers
35	Mas Roig de Santa Maria	Pere Roig de Santa Maria	1314	Almoina del Pa (1). Senyor del mas: pabordia de Novembre de la seu de Girona
36	Mas Rossinyol	Pere Rossinyol	1227	Almoina del Pa (3). Senyor del mas: Hospital Nou de Girona
37	Mas Rovira (p. de Salitja)	Ramon Rovira	1314	Almoina del Pa (1)
38	Mas Sagrera	Pere Sagrera	1317	Almoina del Pa (4)
39	Mas Tornavells	Arnau Tornavells	1206	Almoina del Pa (4)
40	Mas Trilla o Tries	Guillem Trilla	1336	alou fiscal (1)
41	Mas Turon	Pere Turon	1302	Almoina del Pa (1). Senyor del mas: sagristia segona de la seu de Girona
42	Mas Noguer	Pelegrí Noguer	1227	Almoina del pa (1). Senyor del mas: Pere Riera d’Osor
C. Homes propis d’altres senyors sense terres sota domini de l’Almoina, només citats a les afrontacions
43	Mas Taltavull	Pere Taltavull	1227	Senyor del mas: els Vilademany, cavallers
44	Mas Hospital	Pere Hospital	1314
D. Habitants de fora del terme de Sant Dalmai amb terres sota domini de l’Almoina
45	Elisenda, vídua de Berenguer Comaliva (Vilobí)			Almoina del Pa (1)
46	Ponç Calic (Vilobí)			Almoina del Pa (1)
47	Guillem d’Olivera (Vilobí)			Almoina del Pa (1)
48	Berenguer March (Vilobí)			Almoina del Pa (1)
49	Guillem Riera (Sant Martí Sapresa)			Almoina del Pa (1)

Hi ha documentats un total de 19 senyors directes que es reparteixen els dominis, la major part pertanyents a institucions religioses. La Pia Almoina és el senyor directe més important amb un total de 23 masos, 2 bordes, 1 masoveria i 184 parcel·les de les quals, 37 són en alou fiscal⁶ i 3 en alou franc.

Situació i patrimoni dels masos

Hem ubicat tots els capmasos en un mapa (cf. Figura 4).

Dels 44 documentats, 25 han arribat fins als nostres dies. Per tant, no hi ha hagut cap problema on situar-los. Dels 19 restants, 17 ja estaven agregats a masos veïns o les seves terres s’havien disgregat hi havien desaparegut, el segle XVI, i 2 acabaren desapareixent el segle XVIII⁷ Donat que de les cases no en queda cap rastre, ens hem basat en les afrontacions per fer-ne una ubicació aproximada.⁸ També hi hem traçat els cursos fluvials, els camins principals, alguns topònims i quatre molins fariners, dos segurs i dos dubtosos, que assenyalem amb un interrogant al costat. El patrimoni del mas està constituït pel capmàs i vàries peces de terra que es descriuen amb una terminologia variada com quadrons, feixes, tornades, terres o peces de terra i camps. No se’n sol donar la superfície, fora uns pocs casos on s’expressa en saions i jornals de bous. El nombre d’aquestes parcel·les va d’una dels masos Mateu i Gausuach a les tretze del mas Boades, i el més habitual és que siguin entre tres i sis. Les pertinences a cada mas se situen, a través d’uns topònims i, com és habitual en tots els capbreus de l’època, a través dels límits o afrontacions dels quatre punts cardinals. En alguns casos s’hi fa constar el nom del paratge, el macrotopònim, per dir-ho d’alguna manera. Al mapa n’hi hem assenyalat alguns: coromines de Caldeduch, les Fonts, Aiguamorta, pla de Grevalosa, la Crosa i Tornavells. També hi hem assenyalat el coll de Romeu i el coll de la Crosa, per on hi passava el camí del castell de Brunyola a Girona.

En contra del que es pugui pensar, les parcel·les no sempre se situen contigües al capmàs i poden estar força allunyades i separades unes de les altres. Posem com a exemple els pagesos Pere Bohigues, Pere Ramon Mateu i Guillem Ferrer que confessen terres situades a l’altra banda de l’Onyar, en uns indrets compresos entre les rieres Gorredon i Cagarell. Un cas especial és el fons de la Crosa que està fragmentat en moltes parcel·les conreades. En el capbreu hi declaren terres els masos Costa, Capella, Pujol, Sagrera, Tries, Tornavells, Roig i Hospital, tots més o menys allunyats. En les afrontacions en surten quatre més de la parròquia d’Estanyol i la Coromina de l’Almoina. Una de les peces de terra capbrevada s’anomena feixa llarga i se la situa immediata a l’Estany. Això és una prova evident de que hi havia un estany que no va desaparèixer fins al segle XVIII quan el terreny va ser drenat amb la construcció d’una mina. Alguns detentors declaren una peça de terra pròpia d’una senyoria que està enclavada dintre d’una possessió més gran, pròpia d’una altra. És el cas del mas Capella⁹. Berenguer Capella confessa tenir una peça de terra de tres jornals de bou d’extensió per a la capella de Santa Maria de Serrallonga i que està ubicada dintre del capmàs.

Figura 4. Els masos de Sant Dalmai l’any 1336.

El capbreu ofereix, a més, informació de les prestacions en forma de censos, tasques i altres, així com una sèrie de prestacions personals –joves, batudes, etc.– i d’obligacions a que estan obligats els pagesos amb l’Almoina. Aquí ho deixarem de banda. Sí, però, volem indicar que també paguen tributs a altres senyors. Tots els que posseeixen masos o terres al terme estan obligats a prestar censos al castlà, el cavaller Pere (IV) de Vilademany, anomenats drets de castlania. També han de pagar censos per l’ús de la ferreria de destret; en el capbreu se l’anomena la fàbrega de Salelles, perquè els seus senyors són els cavallers de la Casa o Milícia de Salelles de Llagostera. Se situava dintre de les possessions del mas Pla¹⁰. Encara hi ha altres tributs que no surten al capbreu però que han de satisfer, com el delme i les primícies, la moltura per tenir dret a moldre els cereals al molí de destret i que també deixarem de banda.

Conclusió

Les dades aportades referents a quaranta-quatre masos –incloem les dues bordes i la masoveria– i dues-centes nou parcel·les sumen una informació excepcional, però no podem afirmar que sigui precisa. La millor manera d’avaluar aquest capbreu seria contrastar-lo amb altres capbreus o fonts d’informació coetanis. Així, podríem saber, per exemple, quin grau de frau o d’ocultació podria haver-hi per part dels tenidors en la confessió de llurs patrimonis, segons el poder de coacció del senyor. També queden per confessar moltes tinences ubicades dins del terme. Però, amb tot i això, ens aproxima a la realitat d’un territori de cap a la meitat del segle XIV distribuït entre diverses senyories i ens dóna a conèixer el nombre precís de masos que hi ha escampats. Un espai de només nou quilòmetres quadrats està fragmentat en una gran quantitat d’explotacions comunicades a través d’una xarxa de camins. No hi ha dubte que està molt humanitzat, sobretot a la zona est. Creiem que un terreny planer amb terra fèrtil i unes bones vies de comunicació poden ser uns bons factors determinants d’aquest alt grau d’ocupació.

Volem acabar aquest estudi amb una relació de masos capbrevats que han arribat fins als nostres dies (cf. Quadre 2). Són 25, és a dir, més de la meitat. Les masies d’ara, construïdes a partir del s. XVI, res tenen a veure amb aquelles edificacions fràgils que s’assemblaven més a una cabana que a una casa, però testimonien que al mateix clos hi han viscut moltes generacions de famílies pageses al llarg de moltes centúries. Els masos més antics daten de la primera meitat del segle XIII.

Quadre 2. Masos capbrevats l’any 1336 encara existents en l’actualitat

N	Mas	Primera notícia	Canvi de nom/segle	Estat actual de la casa
1	Mas Aulina	1336	Mas Fontlledosa el s. XVI i mas Gros de Pagès el s. XIX	Habitada
2	Mas Bells	1227	Mas Bells	Habitada
3	Mas Boades	1227	Mas Boades	Habitada
4	Mas Bosch	1227	Mas Bosch	Habitada
5	Mas Capella	1227	Mas Capella	Habitada
6	Mas Costa	1313	Mas Costa	Habitada
7	Mas Llepavins	1282	Mas Alís el s. XVI	Habitada
8	Mas Moragues	1282	Mas Moragues	Habitada
9	Mas Morell d’Aiguamorta	1227	Mas Morell el s. XVIII	Habitada
10	Mas Olivera (p. de Salitja)	1314	La Casa de les Fonts el s. XVIII i el Molí de les Fonts el s. XIX	Habitada
11	Mas Noguer	1227	La Casa petita d’en Tries el s. XVIII	Habitada
12	Mas Pla	1282	Mas Xifra el s. XVII	Habitada
13	Mas Planes	1227	Mas Planes	Habitada
14	Mas Pujol	1282	Mas Pujol	Habitada
15	Mas Quintana	1282	Mas Tiranius el s. XIX	Habitada
16	Mas Rossinyol	1227	Mas Rossinyol	Deshabitada
17	Mas Rovira (p. de Salitja)	1336	Mas Rata el s. XIX	Habitada
18	Mas Rovira (p. de Sant Dalmai)	1227	Mas Rovira	Habitada
19	Mas Sagrera	1317	Mas Sagrera	Habitada
20	Mas Severich	1282	Mas Simon, el s. XIX	Habitada
21	Mas Taltavull	1227	Mas Daltavuit, el s. XIX	Habitada
22	Mas Tornavells	1206	Mas Puig	Habitada
23	Mas Tries	1336	Mas Tries	Habitada
24	Mas Turon	1302	Mas Turon	Habitada
25	Mas Vidal	1227	Mas Carreres el s. XVI i mas Formiga el s. XX	Habitada

 

GLOSSARI:

• Capbrevació. Acció administrativa per la qual un pagès reconeix davant de notari els drets i censos que ha de pagar a un senyor feudal. Un capbreu està format per vàries capbrevacions.
• Capmàs i mas. El capmàs comprèn el clos, amb la casa, construccions annexes, era, i terres contigües on hi ha l’hort, la quintana i el farragenal (camp de farratges). El mas abasta el conjunt de les possessions que comprèn altres terres, boscos i erms, més o menys allunyats. Una masia no equival a un mas, sinó que és la casa que en forma part.
• Domini directe i domini útil. El propietari d’un bé immoble és el qui posseeix el domini directe i la persona que pren i usa la finca en posseeix el domini útil. El titular del domini útil, l’emfiteuta, ha de pagar un cànon.
• Emfiteusi. És una forma concreta de tinença a cens, o sigui, la cessió del domini útil a canvi d’una entrada i d’un cens. El cens és la quantitat anualment percebuda pel senyor directe en concepte del domini útil cedit. L’acte de cessió del domini útil s’anomena establiment.
• Fàbrega o ferreria de destret. Els pagesos tenien l’obligació d’anar-hi a adobar les eines agrícoles i pagar uns tributs que es repartien entre el ferrer i el senyor jurisdiccional.
  Mas aloer. Mas lliure de tota prestació o cens.
• Remença personal. Era un dels sis mals usos. Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva no podien abandonar el mas que treballaven sense haver-se redimit per part del seu senyor feudal. La redempció afectava no solament el pagès, sinó també la muller i, sobretot, els fills i filles. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l'avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi de Girona eren dos sous i vuit diners.
• Tasca. La tasca o agrer, segons els costums de Girona, era la onzena part de les collites que es pagava al senyor directe, una vegada deduït el delme.

FONS DOCUMENTALS:

Documentació escrita

• 1314 . Arxiu Capitular de Girona (ACG), Capbreus d'Estanyol, Salitja i Sant Dalmai dels anys 1314, 1377, 1551, 1626 i 1757.
• 1336. Arxiu Diocesà de Girona (ADG), Almoina, Brunyola, pergamins núm. 1042-1088.
• 1363. Arxiu Històric de Girona (AHG), Hospici, vol. 333; cf. TEIXIDOR, 2004: p. 173 i 174.
• 1403-1404 AHG, Hospici, Manuals de comptes dels pabordes, vol. 37; cf. GIFRE-LLUCH; 2001: p. 206).
• 1666. AHG, Hospici, vol. 362.

Bibliografia

• LLUCH, R.: Els remences. La senyoria de l’Almoina de Girona al segles XIV i XV. Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines/Universitat de Girona, 2005.
• LLUCH, R i P. GIFRE: “Continuïtat del mas català després de la Sentència Arbitral de Guadalupe (segles XV-XVI)” a El mas Català durant la Edat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII): aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i antropològics: actes del Col·loqui celebrat a Barcelona, del 3 al 5 de novembre de 1999. Any 2001.
• MARQUÈS, J.M. “Vilobí d’Onyar a través del capbreu d’en Ramon Malars (1338)” a Vilobí d’Onyar, art i societat, p. 33 a 65. 2006.
• TEIXIDOR, R.: “Els Vilademany i el castell de Brunyola” a Quaderns de la Selva, v. 16, p. 167 a 179. 2004.
• TEIXIDOR,R.: “Una trobada singular: els Taltavull a can Daltavuit de Sant Dalmai” a Quaderns de la Selva, v. 18, p. 245 a 251. 2006.
• TEIXIDOR, R.: “Cases de Sant Dalmai i de la parròquia de Salitja. Dades històriques”, a Quaderns de la Selva, v. 20, p. 21 a 42. 2008.

Nota de l'autor:

Aquest article es va publicar al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar de l'any 2015 i forma part d’un altre més extens escrit pel mateix autor, publicat al vol. 26 de Quaderns de la Selva (any 2014) amb el títol de “Els masos de Sant Dalmai a partir del capbreu de l’Almoina de 1336”.

Notes:

¹ Arxiu Diocesà de Girona (ADG), Almoina, Brunyola, pergamins núm. 1042-1088 (juny de 1336).

² El masos Rossinyol i Ballestar són propis de l’Hospital Nou de Girona, segons hem pogut consultar en documentació del fons Hospital de Santa Caterina, cf. AHG, Hospici, vol. 760. El mas Roig de Santa Maria és propi de la Pabordia del mes de novembre, segons consta en una capbrevació de l’any 1314. El mas Turon és propi de la Sagristia segona de la seu de Girona, així ho hem vist escrit en una nota marginal d’una capbrevació de l’any 1666 feta a l’Almoina. El mas Reixach el trobem documentat com a propi dels cavallers Vilademany l’any 1363 quan el venen a l’Almoina. El mas Noguer és un cas singular, ja que el declarant és el senyor directe que confessa tenir-lo en feu per a l’Almoina. Dels vuit masos restants, només n’hi ha un, el mas Tornavells, del qual tenim indicis que podria estar sota el domini directe del Priorat del Coll.

³ Podrien ser tres. El que tenim com a dubtós és el mas Boadella que surt en afrontacions, i tant podria estar situat al terme de Sant Dalmai com al de Salitja. El mas Hospital, pel seu nom, podria ser propi de l’Hospital Nou, però això només és una suposició.

⁴ És el mas Taltavull, propi dels cavallers Vilademany que el venen a l’Almoina l’any 1363, conjuntament amb el mas Reixach.

⁵ Berenguer Costa declara una feixa de terra per a l’Almoina, anomenada masoveria d’en Costa, on hi ha una casa construïda.

⁶ En la declaració es fa constar que aquestes parcel·les estan lliures del pagament d’agrers.

⁷ Es tracta dels masos Ballestar i Ferrer o Serra.

⁸ Hi hem inclòs les bordes Creixell i Roqueta, però no la masoveria d’en Costa; la minsa informació ha estat insuficient per poder-la situar.

⁹ Hem especulat sobre l’origen d’aquest topònim que podria tenir relació amb aquesta ermita situada a l’extrem sud-est de la parròquia de Brunyola. Atès el domini directe que té sobre una peça de terra propera a la casa, entra dintre de la lògica pensar que se’l conegués com el “mas de la capella” o simplement com mas Capella.

¹⁰ Segons el manual de comptes de l’Almoina de 1403-1404, P. Plan de Sant Dalmai compra una peça de terra “la qual ha comprada per construyr e fer en aquell lloch casa de fàgrega per fer·hi lo servey en aquell qui són del destret de la fàbrega”

Continuació: Els masos postremences de la parròquia de Sant Dalmai (segles XVI i XVII) 

Informació facilitada per Ricard Teixidor i Palau 

© Ricard Teixidor i Palau - Edita: Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)