El terme municipal de Quart es troba al sud de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l'Onyar, que forma bona part del límit municipal i el separa de l'antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona, i que s'estén vers llevant per un ampli sector accidentat pel sector nord-occidental del massís de les Gavarres, entre els vessants sud de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, al nord, i la serra de Montnehgre, al sud.
La serra de Montnegre fa de divisòria d'aigües entre les conques de l'Onyar, al qual aflueixen les rieres de Palol i de Quart, i del Daró, bé per afluents directes, bé a trevés del Rissec.
El terme municipal de Quart limita pel nord-est amb el Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, per l'est i sud-est amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, pel sud amb el de Llambilles, pel sud-oest amb el de Fornells i per l'oest i nord-oest amb el de Girona. El municipi està format pel poble Quart i pels agregats de Palol d'Onyar, Castellar de la Selva, Sant Mateu de Montnegre, Montnegre i la Creueta1.
S'han descobert vestigis d'assentament antics en diferents punts del terme de Quart, com el poblat ibèric de la Creueta al puig d'en Rovira, que conserva les restes de les muralles, i uns fragments de gerrets de vidre a Sant Mateu de Montnegre, si bé els llocs pertanyents al terne de Quart no surten fins a documentacions molt tardanes com és el cas de Palol d'Onyar i Castellar de la Selva, que són esmentats l'any 1279.
A mitjan del segle XIV, a Quart, hi havia 23 focs reials i 1 d'església (108 habitants); a Castellar de la Selva, 7 focs d'església i 2 focs aloers (41 habitants); i a Palol d'Onyar, 7 focs aloers (32 habitants).
La crisi del segle XIV i XV, crisi general a tot Catalunya, devia ésser ben aviat superada per Quart car en el 1553 ja havia assolit els 61 focs (274 habitants). Catalunya, però, en aquesta època encara tenia una corba demogràfica característica de l'Antic Règim, la qual cosa privava d'aconseguir un important creixement de població. Aquesta demografia es caracteritzava per una corba demogràfica amb moltes fluctuacions degudes a les epidèmies i als factors naturals que regulaven l'agricultura i, per tant, els mitjans de subsitència. Un exemple d'aquestes epidèmies és la pesta del segle XVII que es perllongà dels anys 1650 al 1654 amb un total de 89 morts. L'any en què Quart fou afectat més greument per aquesta pesta fou l'any 1653 amb un total de 57 morts, d'elles 21 d'albats. Seguint el costum de no enterrar els apestats en llocs sagrats els documents ens diuen com un albat fou enterrat en l'hort de casa seva i com en Salvador Mossos, la seva dona Anna i un dels seus fills foren enterrats en diferents llocs propers al seu habitatge. Així, doncs, arribada la primeria del segle XVIII Quart tant sols depassava per poc els tres-cents habitants i, a final del segle XVIII, ja s'anava acostant als quatre-cents habitants1.
Durant el segle XIX la indústria localitzada a l'entorn de Quart, sobretot de terrissa, en la part més planera del poble, l'agricultura i els importants recursos forestals de la part accidentada del terme per les Gavarres teníen una gran importància. El créixement del poble anà acompanyat de la millora de les comunicacions amb l'establiment d'un baixador del carrilet de Sant Feliu de Guíxols a Girona a la Creueta i una estació a Quart. Aquests factors favorables fan que Quart en aquest segle depassi el miler d'habitants. La crisi de final del segle XIX produeix una gran recessió demogràfica i a la primeria del segle XX, en el terme de Quart, ja només es comptabilitzen 755 habitants, dels quals 278 es troben al nucli de Quart, 106 al nucli del carrer Nou ( a un quilòmetre i mig de Quart en aquella època), 68 a Castellar de la Selva, 147 a Montnegre, 76 a Palol d'Onyar i 80 a la Creueta1.
1 Girona Pas a Pas, Vol. II, de Dolors Grau, Lluís Planas i Antònia Vilaplana
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)