Història de Santa Pau - Època antiga

Vist: 107

La resta més antiga descoberta en el terme de Santa Pau és un menhir de basalt, anomenat la Pedra del Diable, situat a prop de can Formiga1. Del període del Bronze antic-mitjà, hi ha constància de la troballa aïllada d'una destral plana de bronze, de 70 cm. de llargada i una punta de sageta, també de bronze, en un lloc indeterminat de la Cot, que uns autors situen en el volcà de Santa Margarida i uns altres en el del Croscat (Bibliografia F. Martí 1970)3.També s'han trobat fragments de ceràmica ibèrica del s.III aC a prop de can Duch i el poblat de la Palomera, al cim de la serra de Finestres, un punt de vigia excel·lent sobre les valls, dominant un extens territori que arriba fins al glof de Roses2.

D'època romana s'han trobat restes al nucli urbà de Santa Pau, monedes de bronze romanes i enterraments que podrien datar del baix imperi en els camps de conreu i a prop de l'església de Sant Martí, on podria haver existit un nucli d'hàbitat indígena, després romanitzat o amb un establiment romà baix-republicà1. Al pare Noalasc del Molar també li va semblar endevinar-hi restes d'un monument funerari romà, cosa que no seria estranya si tenim en compte que s'aixecaria prop d'on devia passar la via romana que des de Banyoles portava cap a Vic. Aquesta via secundària pujava de Porqueres seguint el Ser, per Sant Miquel de Campmajor, el Torn i el Sallent i entrava a Santa Pau pel pla de Reixac. Montsalvatge parla d'un pont de clara ascendència romana. Pel veïnat de can Mascou s'enfilava a la Cot, on sembla que es bifurcava. Una branca anava cap a la Vall d'en Bas i Vic, i l'altra cap a Olot pels peus de l'altiplà de Batet. Precisament allà, prop de ca l'Ermità, a començament de segle es va trobar un enterrament d'inhumació de l'època baix-imperial2.

1 Girona pas a pas, de Dolors Grau, Lluís Planas i Antònia Vilaplana
2 Santa Pau. Quaderns de la Revista de Girona, num. 81. Per Salvador Reixach
3 Les comarques gironines del Paleolític als Visigots. Catàleg de jaciments. Per Pere Cantón i Playà

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)