Pere I de Catalunya i Aragó (El Catòlic)

Vist: 5555
Cognoms i Nom:

Pere I de Catalunya i Aragó (El Catòlic) (Pere II d'Aragó)

Data Naixement:
any 1177  
Lloc de Naixement:
Montblanc  
Pare:
Alfons II d'Aragó (El Cast)  
Mare:
Sança de Castella  
Espós /Esposa:
Maria de Montpeller  
Data de Casament:
any 1204  
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 1208 Jaume I, el Conqueridor, rei d'Aragó i comte de Barcelona  †1276
Filla any 1205 Sança d'Aragó †1206

 

Fill
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill bastard   Pere del Rei, capellà a Lleida †1254
Filla bastarda   Constança d'Aragó,baronessa d'Aitona, casada el 1220 amb Guillem Ramon II de Montcada, senescal de Catalunya †v.1250

 

Data Defunció: 
1213  
Lloc de Defunció:
Muret  
Notes:

Pere I, el CatòlicSobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.

Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons la Provença. El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.

A Catalunya aconseguí empresonar Guerau de Cabrera, que havia ocupat els seus dominis del comtat d'Urgell.

Amb el Regne de Castella les relacions foren molt bones, no en va era nét d'Alfons VII de Castella. Signà un tractat que preveia la frontera Agreda-Tarazona entre aquest reialme i Aragó i ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella contra els reis de Lleó i de Navarra.

El 1201 va fundar l'orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d'Alfama, a la qual donà terres prop de Tortosa, per a tenir un cos de cavallers que lluitessin contra els musulmans i l'ajudessin en noves conquestes.
La costa barcelonina fou objecte d'una terrible incursió de l'estol almohade i com a venjança el rei organitzà la conquesta del Racó d'Ademús el 1210, amb una forta participació catalana, prenent els castells d'Al-Dāmūs i Castellfabib, que ràpidament foren reconquerits pels andalusins.
Participà, molt eficaçment, amb els reis ibèrics en la batalla de Las Navas de Tolosa, victòria dels cristians sobre els almohades que va permetre la ràpida conquesta de l'Andalusia occidental.

El setembre de 1196 les Corts de Daroca van confirmar aquesta doble funció: Pere a Catalunya i Aragó i Alfons a Provença. Tot i així Pere sempre estigué interessat en la Provença i els seus estats veïns. Així s'explica com ja en el 1204 obligà el seu germà Alfons II de Provença a fer les paus amb el comte Forcalquier, aliat de Pere I.
El 15 de juny de 1204 es casà amb Maria de Montpeller i n'obtingué els drets sobre aquesta ciutat. Aviat intentà repudiar-la, sense èxit, per casar-se amb Maria I de Jerusalem, hereva del reialme de Jerusalem.
El 1206 hagué de lluitar contra els habitants de Montpeller revoltats contra la seva persona. A partir de 1209 i la conquesta de Besiers i de Carcassona per part de Simó de Montfort, protegí els senyors de Llenguadoc, rebé els homenatges dels comtes de Tolosa, Comenge i Foix, i va intentar la reconciliació que li demanà Innocenci III en el tema del catarisme. Donà llavors la tutela del seu fill Jaume a Simó i prepara el casament entre Ramon VII de Tolosa i la seva germana Elionor. Les seves temptatives de pacificació fracassaren. Aleshores buscà la guerra contra Simó de Montfort.
A la Batalla de Muret, el 12 de setembre de 1213, Pere I intentà prendre Muret, un poble del sud de Tolosa, on es refugiaven els homes de Simó, quan encara no havia rebut totes les tropes convocades. Els seus cavallers no van poder penetrar-hi i sofriren la contraofensiva dels francesos sobre el seu exèrcit, molt més nombrós. Pere I s'arriscà i els homes de Simó que el descobriren a la batalla el van matar. Els seus cavallers, veient la mort del rei, fugiren.
El cadàver de Pere el Catòlic fou recollit pels frares de l'hospital de Tolosa, on fou enterrat fins que el 30 de setembre de 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos al monestir de Santa Maria de Sixena, fundat el 1188 per Sança de Castella, la seva mare.

La mort del rei a la batalla de Muret aturà l'aventura occitana dels catalans, que hagueren de conèixer les guerres civils de la minoritat d'edat del príncep Jaume i pagar tots els deutes provocats per la política expansionista de Pere I, que havia hipotecat Roerga i Gavaldà a Ramon VI de Tolosa, cobrat el bovatge de 1205 i exigit impostos als ordes religiosos.
Al llarg del seu regnat les angoixes financeres el portaren a l'emissió de diners de baixa llei que assolien aviat baixes cotitzacions. No és fins al 1213 que es redreça la moneda amb l'emissió dita de cort de diners de llei quadernal.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)