Cognoms i Nom: |
Sança de Castella i de Polònia |
Data Naixement: |
21 setembre 1154 | |
Lloc de Naixement: |
||
Pare: |
Alfons VII, rei de Castella | |
Mare: |
Riquilda de Polònia |
Espós /Esposa: |
Alfons II d'Aragó, el Cast | |
Data de Casament: |
18 gener 1174 |
Fill/Filla |
Data Naixement |
Nom |
Altres Dades |
Fill | any 1174 | Pere d'Aragó, rei d'Aragó i comte de Barcelona | †1213 |
Filla | any 1179 | Constança d'Aragó (v. 1179-1222), casada el 1198 amb Eimeric I d'Hongria i el 1210 amb Frederic II d'Alemanya | †1222 |
Fill | any 1180 | Alfons d'Aragó, comte de Provença | †1209 |
Filla | any 1182 | Elionor d'Aragó, casada el 1202 amb Ramon VI de Tolosa | †1226 |
Filla | any 1186 | Sança d'Aragó, casada el 1211 amb Ramon VII de Tolosa | †1241 |
Fill | Sanç d'Aragó, mort jove | ||
Fill | Ramon Berenguer d'Aragó, mort jove | ||
Fill | any 1190 | Ferran d'Aragó, abat de Mont Aragón | †1248 |
Filla | any 1192 | Dolça d'Aragó, monja del monestir de Sixena |
Data Defunció: |
any 1208 | |
Lloc de Defunció: |
Sigena |
Notes: |
Infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).[1] Fundadora del Monestir de Sixena, és considerada fundadora de l'orde de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, branca femenina de l'Orde Santjoanista. Després de la mort del seu marit a Perpinyà en 1196, Sança fou relegada pel seu fill Pere el Catòlic a una posició de segon pla en política. Va deixar la cort i es retirà al monestir de Santa Maria de Sixena, que ella havia fundat en 1188 i donat a les monges Comanadores de Sant Joan de Jerusalem. Hi prengué l'hàbit i hi visqué com a monja fins a la seva mort. Portà al monestir la seva filla Constança d'Aragó i de Castella, reina vídua d'Hongria, que hi visqué entre 1204 i 1208, quan marxà a Sicília per casar-s'hi de nou. Sança morí poc després, el 9 de novembre del 1208. Fou sebollida davant l'altar major del monestir, on també fou sebollit el seu fill Pere el Catòlic. Com el seu marit, fou protectora de trobadors com Guerau de Calanson i Peire Raimon. Per la seva fundació a Sixena, la primera de l'orde, és considerada com a fundadora de la branca femenina de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, i venerada com a serventa de Déu al si d'aquest orde. A molts documents de l'arxiu de Sigena parla de "Sancte Regine Sancie fundatricis istius Religionis et Conventus" ("santa reina Sança, fundadora d'aquesta religió i convent"). A l'església de Nuestra Señora del Temple de Saragossa es conserva una pintura de la reina amb una inscripció que l'anomena "Santa Reina Doña Sancha". El seu culte, però, no va tenir repercussió fora dels monestirs de l'orde. Informació extreta de Viquipèdia |
Genealogies de les que forma part: |
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410) |
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)