|
Miró Foguet és un dels fills mascles supervivents de Miró I, atès que els dominis familiars van a Enees Miró, mentre les noves adquisicions al Vallès van destinades a l’altre germà, Ramon Miró. Probablement estigué destinat al servei eclesiàstic. Ens ho permet suposar el fet que no li coneguem ni esposes ni descendència. Tal vegada ens trobem davant dels atzars de la conservació de documents, o tal vegada no. De fet, aquest comportament de deixar solter un germà mentre els de major edat tinguin fills, per tal de no dificultar la transmissió de l’heretat, el podem comprovar en més d’un cas (un d’evident és, un parell de generacions enrere, el de l’abat Oliba).
La majoria dels documents localitzats que esmenten Miró Foguet fan referència a actes oficials, en els quals dona fe i signa com a testimoni. Ell, igual que la resta de la família, està relacionat amb l’alta jerarquia, on té un paper rellevant encara per precisar amb exactitud o detalladament. Diferents documents, però, ens ho confirmen inequívocament, ja que el trobem com a testimoni de convinences o en actes judicials, on actua sovint amb els seus germans, Enees Miró i Ramon Miró, o amb el seu nebot Guillem Ramon I, fill de Ramon Miró. És possible que tingués, també, funcions vicarials, com testimoniaria la possessió del castell de Besora, passat a mans de Mir Geribert després de la mort del seu sogre Gombau, del qual n’encomana la batllia a Guadall Sanç i a Bernat Gombau, germà i fill del difunt.39 També va participar en la mateixa expedició militar, l’any 1059, que va ocasionar la destitució del seu germà Ramon Miró del càrrec de senescal. En aquesta ocasió, el 25 d’octubre, «Ego Mironi Foguet volo pergere ad Ispanie par[tes]» va dictar testament. No s’hi esmenten ni esposa ni fills, i totes les deixes van a Santa Maria d’Amer, o en remei de l’ànima dels seus pares.
(1) Els orígens familiars dels Cartellà al llarg de deu generacions (s. X-XIV). Mercè Homs Brugarolas i Stefano M. Cingolani. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Núm XXVIII (2017), p. 286
|
