|
Enees Miró, segurament el primogènit és qui continua la saga dels Hostoles.
De la documentació exhumada, sobretot de caràcter judicial, podem treure la conclusió que Enees Miró, igual que el seu pare, es movia pels ambients de l’alta jerarquia eclesiàstica i comtal. La primera notícia que ens testimonia la seva existència és de 1029, en un document relacionat amb el comte Guillem de Besalú i que Enees Miró signa com a testimoni. Tots els altres documents datats posteriorment tenen relació amb el comtat de Barcelona o el de Girona, trobantse Enees Miró en el grup de magnats propers a la comtessa vídua Ermessenda.
La seva posició, en tant que senyor de la vall d’Hostoles, sembla la d’un actor de certa importància en el marc de les difícils relacions, a la meitat del segle xi, entre els comtes de Besalú i de Barcelona. Ho evidencien un grup de documents, el primer i el segon del 4 d’octubre de 1057, més un tercer que ha de ser de data semblant, en què es firmen pactes entre Guillem II, comte de Besalú, i Ramon Berenguer I, comte de Barcelona. El comte de Besalú posa com a garantia dels pactes el castell de Colltort, «cum Eneas Miro de Ostales, sive cum filio vel filiis eius vel cum matre illorum si predictus Eneas mortuus fuerit». Entre els testimonis de part del comte de Barcelona hi ha Miró Foguet, germà d’Enees Miró.
Les darreres noticies relatives a Enees Miró corresponen al 10 de juny del 1066. Es tracta d’un conveni entre el comte Ramon Berenguer I i Guillem Bernat de Queralt, que Enees Miró firma com a testimoni; darrer acte, de molts altres, que ens el presenten repetidament entre el grup de notables propers al comte de Barcelona (1).
(1) Els orígens familiars dels Cartellà al llarg de deu generacions (s. X-XIV). Mercè Homs Brugarolas i Stefano M. Cingolani. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Núm XXVIII (2017), p. 286
|
