Ramon Miró d'Hostoles/Sentmenat

Vist: 1175
Cognoms i Nom: 

 RAMON MIRÓ D'HOSTOLES/SENTMENAT

Data Naixement:
   
Lloc de Naixement:
   
Pare:
 Miró I d'Hostoles  
Mare:
 Emma  
Espós /Esposa:
 Adelaida   .
Data de Casament:
   
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill   Guillem Ramon  
Fill   Arbert Ramon  
Fill   Bernat Ramon  
Fill   Arnau Ramon  
Data Defunció: 
   
Lloc de Defunció:
   
Notes:

Ramon Miró, segurament el secundogènit de Miró I.

La primera notícia és de 1017. El document permet identificar-lo sense cap mena de dubte, atès que especifica clarament que és fill de Miró I (Raimundus, filius Mironi), i és relatiu a l’adquisició de cases i terres situades a la vila de Sentmenat i Palau Solità, demarcació on el seu pare, l’any 1012, ja hi tenia propietats.

La documentació ens mostra com també, atès que el seu centre territorial és al Vallès, es mou en proximitat de la casa comtal, i en uns nivells encara superiors respecte al seu pare i germans. Diferents documents ens ho confirmen, en ser identificat com a Ramon Miró de Sentmenat, fill de Miró d’Hostoles, però mai com d’Hostoles.

Una anotació important, respecte a la bibliografia precedent, és la possibilitat d’establir la identitat de persona entre l’anomenat Ramon Miró d’Hostoles/ Sentmenat i Ramon Miró d’Aguda o de les Agudes, segon senescal, fins ara reputats com dues persones diferents. Un primer argument a considerar són els dubtes o sospites que plantejava la versió tradicional, és a dir, el fet que a Ramon Miró d’Aguda, tot i la importància del càrrec de segon senescal, no li coneixem cap relació familiar, ni predecessors ni hereus, a part de ser cunyat d’Amat Eldric, primer senescal. La nostra proposta d’una única identitat entre els dos Ramon Miró, per bé que no passa de ser encara una hipòtesi, a l’espera d’una inqüestionable troballa documental que la confirmi, se sosté sobre una sèrie de proves indiciàries que la fan altament probable; entre les quals hi ha el fet, que també ens sembla significatiu, que mai no apareixen junts. Esmentats unes vegades com a Ramon Miró de Sentmenat, altres com a Ramon Miró d’Aguda, i encara, senzillament, com a Ramon Miró a seques, tots ells són actius pels mateixos anys. Amb el gentilici d’Aguda el trobem testimoniat entre 1057 i 1067, més dos documents de datació àmplia: 1066-76 i 1058-1071. Abans i després d’aquestes dates no coneixem cap altre personatge anomenat d’Aguda. Els dos Ramon Miró, el de Sentmenat i el d’Aguda, es mouen en l’entorn comtal els mateixos anys; el d’Aguda apareix en documents relatius a l’Urgell (1062 i 1066-1076), però també el trobem actuant als comtats de Besalú i de Girona, zona dels Hostoles; i, element que també sembla important, actua o és present en concomitància amb Enees Miró i Miró Foguet, germans de Ramon Miró d’Hostoles/Sentmenat.

D’altra banda, són els documents relatius a la senescalia, i en general la seqüència dels pertanyents als anys que segueixen al 1050, els que ens permeten reforçar la hipòtesi de la identitat, i treure’n unes conclusions de certa rellevància. A primers de setembre de 1055, Ramon Miró, sense més especificacions, rep la concessió de la senescalia. Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Almodis, li concedeixen el càrrec que abans posseïa Amat Eldric (mort pocs dies abans del 14 d’abril de 1060). Un any més tard, el 12 de novembre de 1056, Ramon Miró de Sentmenat participa en la cerimònia i acta d’esponsalici de la comtessa Almodis. El 17 de desembre de 1057 els comtes Ramon Berenguer I i Almodis encomanen a Ramon Miró d’Aguda la senescalia, entenent que li renoven (quando primo dederint ei predicta senescalia), ja que dos anys abans l’havien concedida a Ramon Miró. Per les mateixes dates, Ramon Miró testifica davant del tribunal presidit per Berenguer, bisbe d’Elna, el pacte entre Ermessenda, vescomtessa de Girona, d’una part, i Ramon Berenguer I i la seva esposa, de l’altra. Ens sembla significatiu, per precisar els ambients i els nuclis nobiliaris en què es mouen, que Enees Miró i Amat Eldric jurin fidelitat per uns feus que tenien per la vescomtessa àvia, i que Ramon Miró i Guillem Ramon, que podria ser el seu fill, ho facin per la part dels comtes. El canvi de senescal es deuria al fet que el comte Ramon Berenguer ha guanyat finalment la pugna amb la seva àvia. Tot i que no s’expressi ni el càrrec ni el gentilici de Ramon Miró, la seva posició destacada com a testimoni podria fer-nos pensar, també, que ho fos en gràcia del seu càrrec de senescal, i, al mateix temps, mostra com aquest es trobava prop de la vescomtessa Ermessenda; si no fos així li hauria estat molt difícil, gairebé impossible, haver estat present al jurament que Ermessenda havia fet al seu nét, el comte Ramon Berenguer. Veiem doncs Enees Miró, germà de Ramon Miró, i Amat Eldric, primer senescal, moure’s en els ambients més pròxims a l’anciana vescomtessa.

Dos anys més tard (1059), Ramon Miró encara actua com a senescal dels comtes. Per l’abril de 1060, però, a causa d’uns enfrontaments amb el comte, Ramon Miró d’Aguda perd la senescalia, que és ara assignada al seu nebot, Pere Amat de Manlleu o d’Oris, fill d’Amat Eldric i de la seva germana Adelaida. Al seu torn, Ramon Berenguer i Almodis pacten amb Ramon Miró d’Aguda la custòdia del seu nebot Pere Amat, de la seva mare Adelaida, esposa d’Amat Eldric d’Oris i germana seva, i la custòdia del Castell Nou de Barcelona, entre altres fortaleses.

Anys més tard, a la dècada dels seixanta, un seguit de documents ens donen les darreres notícies de Ramon Miró d’Aguda. En un d’ells (1062) fa de garant, per part de Ramon Berenguer, del pacte d’aquest amb Ermengol III, comte d’Urgell. El 1067 signa com a testimoni en un altre pacte entre els comtes Ramon Berenguer i Almodis i Ramon Guifré de Vilamur. En data més àmplia [1066-1076], en una convinença entre Ramon Berenguer I i Ermengol IV, comte d’Urgell, entre altres castells, ens fa saber que el castell d’Ivorra el té Ramon Miró pel comte d’Urgell, com també el d’Aguda, el de Vicfred i altres. Per tant, aquest Ramon Miró d’Aguda actua al comtat d’Urgell sense deixar de fer-ho al comtat de Besalú, territori dels Hostoles, i sempre a l’interior del cercle més estret dels magnats propers al comte de Barcelona.

El 1068, Ramon Miró i Guillem Ramon, el seu fill, establiren un conveni amb Arnau Guillem de Tudela pel castell de Tudela i aquest féu la promesa d’anar personalment en expedició a Spania amb cinc cavallers. En data més àmplia [entre 1058 i 1071], Ramon Miró d’Aguda i Miró Foguet signen la convinença entre els comtes Ramon Berenguer i Almodis amb Ramon Bernat de Saportella.

És a dir: en un primer moment, veiem que el càrrec de senescal es mou a l’interior d’un nucli familiar allargat: Amat Eldric d’Oris, el seu cunyat Ramon Miró d’Aguda, Pere Amat, fill del primer i nebot del segon. Si considerem la presència continuada al llarg d’aquests anys 1055-1060 de Ramon Miró, sense gentilici o alternativament amb el de Sentmenat o el d’Aguda, a l’interior dels mateixos ambients, relacionats amb qüestions importants de política comtal i en conjunció amb els germans de Ramon Miró de Sentmenat, Enees Miró i Miró Foguet, i, finalment, atès que després de l’efímera etapa de Pere Amat el següent senescal és Guillem Ramon I, fill de Ramon Miró d’Hostoles/Sentmenat, adquireix cada vegada més versemblança que aquest Ramon Miró sigui el mateix que el d’Aguda. Ramon Miró, ja que, tot i que amb entrebancs –i encara més el seu fill Guillem Ramon I-, porten al màxim nivell la importància de la nissaga dels Hostoles en el cercle dels barons més importants i més influents prop dels comtes de Barcelona.

Les darreres notícies relatives a Ramon Miró són de 1085. A partir d’aquest moment desapareix de la documentació (1).

(1) Els orígens familiars dels Cartellà al llarg de deu generacions (s. X-XIV). Mercè Homs Brugarolas i Stefano M. Cingolani. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Núm XXVIII (2017), p. 286

 

Genealogies de les que forma part:
Els Hostoles

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)