Josep Danés Torras
Va néixer a la ciutat d'Olot el 1891 en el si d'una família d'orígens menestrals originària de la Vall del Bac (on ja es troba documentada a finals del segle XVIII vinculada al negoci de la ferreria) que havia protagonitzat un procés de mobilitat social ascendent a través dels estudis universitaris a la segona meitat del segle XIX, que va possibilitar als seus membres masculins accedir a les professions de metge, advocat, notari, farmacèutic o veterinari, entre d'altres.
Va cursar Josep Danés el batxillerat a l'escola dels Escolapis de la ciutat d'Olot, on es formava majoritàriament la classe propietària, les classes mitjanes i la burgesia de la ciutat i la seva comarca. El 1909 es va traslladar a la ciutat de Barcelona per ingressar a l'Escola Superior d'Arquitectura, on cursaria la carrera d'arquitectura. Seria des de l'inici dels seus estudis que entraria com a soci al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), entitat en la qual desenvoluparia al llarg del temps diferents responsabilitats. Per Josep Danés el CEC va ser un potent estímul per forjar la seva curiositat intel·lectual al voltant de l'arquitectura de la masia i l'arquitectura de muntanya. En efecte, en 1914 guanyaria el premi corresponent al tema III del concurs d'arquitectura convocat per la Secció d'Arquitectura del CEC dedicat a la monografia d'una masia catalana. Se li va premiar el seu treball monogràfic titulat Arquitectura popular. Secció septentrional de la comarca d'Olot. Notes Referents a les masies de les Valls de Bianya, Castellar de la Muntanya i Valldelbach. Seria, també, en els anys d'estudis universitaris a Barcelona quan Josep Danès entraria en contacte amb diferents nuclis del catalanisme conservador pròxim al partit de la Lliga que, juntament, al seu catolicisme profund i arrelat, constituiria el principal binomi ideològic de la seva vida.
En els anys finals dels estudis, per contribuir a finançar-los, desenvolupar treballs de delineant al despatx de l'arquitecte Bernat Pejoan (1864-1926), un antic col·laborador d'Elies Rogent en la restauració del monestir de Ripoll, el que sens dubte va contribuir a augmentar el seu interès per l'art romànic que seria contemplat com el més representatiu del "art nacional" català. Va acabar la carrera a finals de l'any 1916; van ser els seus companys d'estudi, entre d'altres, els arquitectes Francesc Folguera, Cèsar Martinell, Ramon Raventós, Isidre Puig Boada, Francesc Ràfols i Lluís Bonet i Garí, tots ells integrants de l'anomenada segona generació d'arquitectes noucentistes que malgrat la seva fervor gaudinià trencar amb el modernisme incorporant en la seva arquitectura el llenguatge clàssic i una certa reinterpretació de l'arquitectura rural catalana, de manera especial la masia.
De la seva etapa de formació Josep Danés ja no abandonaria el seu interès per l'estudi sistemàtic de la masia. En efecte, dos anys després d'haver finalitzat la carrera, el 1919, es va publicar en forma de monografia el treball premiat sobre la masia al concurs del CEC de 1914; en 1924 se li va encarregar la codirecció de l 'Estudi de la Masia Catalana, un gran projecte de recerca finançat pel científic i mecenes Rafael Patxot (1872-1964); en els anys trenta pronunciaria sengles conferències sobre el tema i en 1933 organitzaria una gran exposició sobre la mateixa temàtica que tindria una gran acollida en la premsa barcelonina. Només la Guerra Civil de 1936-1939 i la instauració del règim del General Franco va paralitzar la seva tossuda activitat de recerca (deixant investigacions inèdites) que ha estat àmpliament citada i reconeguda des del primer moment fins a l'actualitat tant per arquitectes (Leopoldo Torres Balbás, Fernando García Mercadal, Pere Benavent, Carlos Flores, Jeroni Moner, Arcadi Pla, Josep Riera, Salvador Tarragó ...); geògrafs (Pau Vila, Salvador Llobet, Josep Iglésies, Enric Lluch, Joan Vilà i Valentí, Maria de Bolós ...); etnòlegs (Fritz Krüger, Joan Amades, Violant i Simorrra, Juliol Car Baroja ...); antropòlegs (Llorenç Prats, Lluís Calvo, Montserrat Solà ...); crítics d'art (Joaquim Folch i Torres, Rafael Benet); historiadors de l'art (Joaquim Garriga, Mercè Vidal, Raquel Lacuesta, Xavier Barral ...); juristes (Joaquim Camps i Arboix) o historadores tout court (Carme Sanmartí, Llorenç Ferrer. Joaquim M. Puigvert). Tal com ha reconegut Jeroni Moner la principal aportació de Danès a l'estudi de la masia es va produir el 1931, després d'haver madurat les seves investigacions juvenils i rebutjar els suposats orígens de la masia en les villae romanes, quan va posar especial èmfasi a destacar les constants invariables de la masia d'estructura clàssica (un terme seu) dels segles XVI-XIX. Des d'aquells moments les seves interpretacions (despullades o no de les seves biaixos ideològics derivades del seu nacionalisme català conservador amb clara tendència a idealitzar el món rural) i els seus esquemes s'han repetit fins a la sacietat.
Informació extreta de la Universitat de Barcelona
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)