Armand de Fluvià i Escorsa
(Barcelona, 1931). És un genealogista i heraldista català. És especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans. També és un pioner del moviment d'emancipació gai des de la fi de la dictatura franquista.
Fill d'Armand de Fluvià i Vendrell. El 1959 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1960 ingressà al Col·legi d'Advocats de Barcelona, però després de fer un curs de Paleografia i Diplomàtica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, es dedicà a la genealogia i l'heràldica. És membre destacat de l'Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l'Instituto Salazar y Castro del CSIC.
El 1984 va obtenir el primer premi d'Arenberg de genealogia (1984) i des del 1985 és membre de l'Académie Internationale d'Héraldique. Fou fundador i president (1983-2007) de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. També és membre de l'Institut d'Estudis Gironins (1967) i soci numerari de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1967-93), assessor de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1983) i de l'Arxiu Nacional de Catalunya (1983).
El 1953 formà part del grup monàrquic Joventut Espanyola d'Acció (JEA), el 1957 fou empresonat pel seu activisme polític, participà en la caputxinada i fins al 1969 formà part del secretariat polític de Joan de Borbó, comte de Barcelona. Però es decantà per l'independentisme català i la defensa dels drets dels homosexuals. El 1976 ingressa a Convergència Socialista de Catalunya (CSC), que abandonà el 1979 per ser un dels fundadors de Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E), i el 1985 la seva escissió Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN). Del 1981 al 1993 fou membre i activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
El 1970, encara en la clandestinitat, va fundar el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), el 1974 donà un curs d'antropologia sexual a la Universitat Catalana d'Estiu, fou fundador i primer secretari general del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, president de l'Institut Lambda. El 1996 va cedir tot el seu fons bibliogràfic i documental a la Generalitat de Catalunya, alhora que s'oposava al canvi de símbols heràldics aprovats per l'Ajuntament de Barcelona, i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2008 la Medalla d'Honor de Barcelona.
El 24 d'octubre del 2007 va fundar, i n'és president, la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer).
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El productor va ingressar el fons, a títol de donació amb reserva d'usdefruit vitalici, els dies 7 de març de 1983, 26 d'octubre de 1991, 22 d'abril i 13 d'octubre de 1992, 17 de febrer i 7 d'abril de 1993, 15 de novembre de 1995, 16 de maig i 5 de setembre de 1996, 27 de gener, 19 de març i 22 de setembre de 1997, 21 de gener i 16 d'abril de 1998, 25 de gener de 2001, 14 de febrer de 2002, 21 de febrer i 15 de desembre de 2003, 3 de desembre de 2004, 25 d'octubre de 2005, 22 de gener de 2009 i 18 de novembre de 2010. El Departament de Cultura de la Generalitat acceptà la donació en data 9 de gener de 1996.
El fons conté la documentació generada i rebuda per Armand de Fluvià; documentació personal i familiar (targetes, agendes i notes); professional relacionada amb les activitats de genealogista i heraldista (expedients d'oficialització d'escuts dels ens locals de Catalunya, expedients de successió dels títols nobiliaris, i material de treball del productor del fons, com ara fitxes, arbres genealògics, fotografies de cases reials mundials i de famílies de la noblesa catalana); i documentació produïda en funció de les seves activitats associatives. El fons inclou l'arxiu patrimonial del marquès de la Cuesta. Del conjunt del fons destaca especialment la relativa a la Secretaria Política del Rei a Catalunya (circulars, correspondència i factures); la relacionada amb entitats promotores de la "causa monàrquica" (cartes, circulars, reculls de premsa sobre famílies reials i sobre els comtes de Barcelona); amb Amigos de los Castillos (estatuts, correspondència, informes, convocatòries i actes); i sobre el Carlisme (programes, comunicats i correspondència). Fruit de les activitats associatives i de la seva participació en moviments socials i polítics inclou documentació procedent d'iniciatives en pro de la defensa dels drets dels gais. El fons inclou monografies i publicacions periòdiques relacionades amb genealogia, heràldica, monarquia, noblesa i història.
Informació extreta de Viquipèdia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)